Un grup d’estudiants del Màster sobre Planificació Territorial i Gestió Ambiental de la Universitat de Barcelona (UB), que cursen l’assignatura de Població i Planificació, han assistit a finals de gener a una nova presentació del Pla de transformació del barri de la Mina (PTBM) organitzada pel Consorci. El grup format per una vintena d’estudiants, la majoria procedents de diferents països de Llatinoamèrica, va venir acompanyat de la professora, Arlinda García, i de la vicedegana de la Facultat de Geografia i Història, Dolors Sánchez.
L’arquitecte i urbanista, Sebastià Jornet, membre de l’Estudi d’arquitectura Jornet-Llop-Pastor encarregat del projecte de remodelació urbanística del barri de la Mina i artífex de nou planejament de la zona, va abordar en la seva ponència les diverses etapes per les que ha passat el desenvolupament del Pla. Així, l’any 2001 es van fer tres estudis de base: (1) social i antropològic, (2) tècnic sobre els edificis d’habitatges, i (3) urbanístic i d’alternatives d’intervenció), que van permetre conèixer la situació de partida i plantejar l’estratègia d’intervenció. Es va començar per fer un diagnòstic que es va assentar sobre set indicadors universals que serveixen per plantejar qualsevol intervenció sobre el territori. Són els següents: localització i context –coincideix amb l’operació Fòrum de les Cultures (2004) que estava preparant Barcelona-, condició social –centrada en la situació i organització de les escales, per una banda, i els punts de la venda i consum de productes il•lícits, per una altra-, l’habitabilitat dels pisos del barri que resulten estar ben construïts i sense patologies, la densitat que comparada amb altres polígons d’habitatges o barris de Barcelona no és major, el carrer i les activitats econòmiques que s’hi donen, els equipaments i els serveis públics, i, finalment, els espais lliures.
Centralitat, diversitat i intercanvi
A partir d’aquí ve la proposta de construir una nova estructura urbana d’obertura central on se situen els equipaments de referència perquè generen atracció i els nous habitatges del barri, sobre tres principis bàsics que inspiren el projecte: la centralitat, la diversitat i l’intercanvi. L’opció triada és la de construir una rambla central que actua de nexe, eix central i espai de relació, que donarà la nova imatge física al barri. I, pel que fa a les noves edïficacions (habitatges i equipaments) segueixen una volumetria més petita i granulada que dóna major qualitat a l’espai públic i contribueix a crear ciutat. L’actuació urbanística ve acompanyada d’una planificació activa amb programes socials i la participació ciutadana que fa les seves aportacions, algunes de les quals s’incorporen al projecte final, com per exemple el canvi d’ubicació de l’escola d’infantil i primària. Els nous habitatges aporten més espai per a noves activitats econòmiques que, lamentablement, a causa de la crisi econòmica que es destapa l’any 2008, esperen la millora del context econòmic per desenvolupar-se. La actuació inclou una intervenció sobre els edificis existents incorporant ascensors a la Mina Vella i nous vestíbuls d’accés a la Mina Nova.
Aquesta intervenció urbanística va de la mà del Pla d’Actuació Social, que entre els anys 2001 i 2009 ha invertit una mitja de 2,8 milions d’euros en projectes socials d’intervenció directa, adreçats als diversos col•lectius del barri. La conjugació de la intervenció urbanística i la social és el que fa del Pla de Transformació un model de referència a escala internacional quan es tracta d’intervencions de regeneració urbana i social. Les línies d’actuació d’aquest Pla d’actuació social són: la formació i la inserció laboral, la conciliació de la vida familiar i laboral, el desenvolupament de l’economia local, la participació i el desenvolupament comunitari, la millora de la convivència i el civisme, el recolzament a l’àmbit social i educatiu, i la millora de l’espai públic i el civisme.
En definitiva, s’ha plantejat un canvi de concepte que ens porta dels barris amb problemes als barris amb projecte, i a corregir errors del passat anant del monocultiu residencial a la diversitat i complexitat funcional, de la discontinuïtat urbana a l’intercanvi i l’ecosistema urbà, de la quantitat a la qualitat del projecte urbà i el confort, de la segregació de funcions a la garantia de relacions a la ciutat. I, aconsegueix la integració del barri en el mosaic urbà de la ciutat metropolitana, canviant la condició de perifèria per la d’una nova centralitat i l’estigma de la marginalitat per la normalització dins la ciutat contemporània.
Desprès de la ponència d’en Sebastià Jornet i del temps de respondre a les preguntes dels participants, es va fer una visita d’una hora al barri per veure “in situ” els canvis evidents. El recorregut es va iniciar per l’Espai Cultural Font de la Mina on s’havia celebrat la presentació, i on hi ha una biblioteca de la xarxa de la Diputació de Barcelona, a més de diversos espais que possibiliten activitats socioculturals de tota mena. Tot seguit el grup va poder veure una actuació finalitzada de rehabilitació integral d’un dels edificis existents, que ha suposat que 40 pisos s’hagin pogut destinar a polítiques d’habitatge social, el nou temple de l’Església Evangèlica de Filadèlfia, l’equipament de la Zona Esportiva La Mina -on a aquella hora s’hi realitzaven entrenaments i partits-, la recuperació de la zona industrial per a ús residencial amb una nova urbanització de carrers enllestida i alguns dels nous edificis d’habitatges acabats, la nova Rambla de la Mina exponent de la nova fisonomia del barri i les intervencions a la Mina Vella amb la col•locació d’ascensors en els blocs de pisos que no en tenien, en total 30 elevadors que donen servei a 300 famílies. Actualment, un 95% de l'actuació urbanística està enllestida.