Atenció ciutadana

Atenció presencial sense necessitat de cita prèvia:
De dilluns a dijous de 08:30h a 14:00h i divendres de 08:30h a 13:30h
Telèfon de contacte: 934620020
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

Són força joves, tot i així, fa anys que arrosseguen importants càrregues familiars, en comú tenen que tots perceben la renda mínima d’inserció (RMI) i el seu desig permanent és trobar una feina estable que els tregui de l’atur i contribueixi a normalitzar la seva vida i la de la seva família, per sentir-se plenament integrats entre la població activa.

 

.

 

 

La Yolanda (39) és la més gran del grup, té quatre fills d’entre 21 i 3 anys, el gran viu amb la família, juntament, amb la seva dona de 18 anys que a l’abril la farà àvia, així que ella sempre diu que de fet són cinc fills els que té, perquè tots depenen d’ella i el seu marit. La Maria José (32) és mare de tres nens de 14, 9 i 6 anys, el marit no té feina, però, surt cada dia a “buscar-se la vida” recollint ferralla. L’Emilia (32) es va casar molt jove, tal com és tradició a la cultura gitana, però, el marit se’n va desentendre aviat i per tant ha criat sola un noi i una noia que ara tenen 12 i 14 anys. La seva amiga Sònia (31) explica una experiència similar, també es va casar molt joveneta amb un noi que no es va voler fer càrrec dels tres fills que van tenir, una noia de 12 i dos nens de 8 i 4, de la gran se’n refia força perquè “és molt responsable i em dóna un cop de mà amb els petits”, diu orgullosa. La Paqui (26) té dos fills de 4 i 3 anys, està casada amb un noi marroquí de qui, explica satisfeta, que comparteix amb ella la cura dels fills i la casa. El Jose (25), és el més jove i l’únic noi del grup, té dos fills de 6 i 3 anys, assegura que amb aquests dos ja ha completat la família i es declara col•laborador en les tasques domèstiques de casa. Tot plegat, fa que les seves condicions personals i laborals s’ajustin als requisits d’aquesta convocatòria: càrregues familiars, tenir entre 25 i 60 anys, rebre la RMI, famílies monoparentals i famílies amb dos o més fills. El contracte de feina inclou un programa de formació de 30 hores sobre riscos laborals, competència digital orientada a la recerca de feina, autonomia i iniciativa per adquirir capacitats i eines per ser capaç de crear una empresa.

   

Inserció sociolaboral, una cursa d’obstacles
Tots sis s’han incorporat a l’equip de la brigada de neteja i manteniment del Consorci, gràcies a un pla d’ocupació del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que arriba al Consorci a través de l’ajuntament de Sant Adrià, ja que les places les ha assignat la Generalitat en funció del número de casos de RMI de cada municipi, sis en el cas de Sant Adrià, que té un 22,1% d’atur (3.853 persones) i 204 casos de RMI, sobre una població total de 35.453 habitants, segons dades de 2013. El programa, que es va iniciar a finals de desembre, és per sis mesos amb un contracte laboral de 40 hores setmanals, que inclou 30 hores de formació. A través d’aquesta iniciativa, els treballadors, tots veïns de la Mina i persones amb dificultats d’inserció, guanyen experiència laboral i formació, de cara a augmentar la seva qualificació professional i millorar les seves possibilitats d’accés a un lloc de feina dins el mercat laboral. I, al mateix temps, el projecte és complementari al Pla d’Actuació Social del Pla de Transformació del barri de la Mina, en aquest cas, directament relacionat amb els objectius de millora de l’espai públic i el civisme, i la formació i inserció sociolaboral.


De fet, les sis persones que s’hi han incorporat són usuàries de la Xarxa de Serveis d’inserció sociolaboral del Consorci i segueixen els seus propis itineraris personalitzats de formació i inserció. Han fet cursos de tota mena i han treballat en diverses feines, que s’han sumat al seu currículum inicial, ja que n’hi ha que han treballat en la venda ambulant, fent neteja o tenint cura d’infants i de gent gran. Valoren molt especialment les pràctiques que han pogut fer acompanyant la formació teòrica i, sobretot, totes les vegades que han aconseguit un treball en el mercat ordinari. La llista és llarga: monitora de menjador, ajudant de cuina, carnissera o peixatera, neteja d’hotels, polidora de terres, pintor, reponedor o mosso de magatzem de grans superfícies comercials, caixera, cambrera, repartidor de diaris... Tots ells lamenten no haver acabat la formació obligatòria, generalment, per condicionants econòmics i sociofamiliars, que després els han limitat l’accés a un lloc de treball. En conseqüència, en aquests moments, tenen clar que volen que els seus fills i filles completin els seus estudis i els animen a arribar tan lluny com puguin.

     

Contribució a la millora de l’espai públic
Les feines que realitzen ara amb l’equip de la brigada del Consorci són de neteja de zones verdes i aparcaments, reparació del mobiliari públic i pintar les parets del barri per eliminar-ne els grafits. Aquestes tasques també contribueixen a la sensibilització pel civisme. Tots reconeixen que ara són més conscients de la brutícia i de les accions incíviques que malmeten l’espai comú que comparteixen al barri amb els seus veïns i veïnes, que és un dels objectius que pretén el programa. En aquest sentit, també col•laboren amb el servei que substitueix l’equip d’Agents cívics, tancat a finals de l’any passat per una reducció de la despesa del Consorci, diàriament, es fa un control sobre el terreny dels diversos sectors del barri, per detectar desperfectes al mobiliari urbà, cotxes abandonats, escombraries fora dels contenidors, mobles vells a la via pública, o qualsevol incidència que afecti el bon ús de l’espai públic.

Amb aquesta nova oportunitat volen demostrar, un cop més, que saben treballar i ser responsables de les tasques que se’ls encomanen, que són capaços de formar equip amb els seus companys i adaptar-se a les exigències de la feina. Reconeixen que en un primer moment van notar força l’esforç físic, al que no estaven acostumats, però, que ara ja s’hi senten bé i, fins i tot, amb més ganes d’afrontar el dia a dia i les complicacions de conciliar la vida familiar i laboral. La Sònia explica que quan surt cap a la feina, que al matí comença a les 8.30h., ja deixa els seus tres fills vestits, esmorzats, amb els entrepans per l’escola fets i les motxilles a punt. La resta de les seves companyes asseguren que fan el mateix, i alguna afegeix que des que treballa els seus fills es queixen perquè diuen que ara la veuen menys, i que els ha d’explicar que ho fa per a ells, pensant en el seu futur. Els sis formen un equip ben avingut, juntament, amb el Fede i el Jose, els responsables que coordinen les feines de la brigada. Però, a més, amb la convivència diària i l’experiència de treballar junts, també han format un grup on es recolzen mútuament i on impera el bon humor i la companyonia, que, com diu l’Emilia, “també ajuda a compensar el mal de genolls al final de la jornada”.

 

Consorci del barri de la Mina