Atenció ciutadana

Atenció presencial sense necessitat de cita prèvia:
De dilluns a dijous de 08:30h a 14:00h i divendres de 08:30h a 13:30h
Telèfon de contacte: 934620020
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

A sol•licitud del Govern de Xile que va mostrar el seu interès en conèixer a fons el Pla de Transformació de la Mina, per considerar-lo un cas de bones pràctiques, el Consorci va organitzar dues jornades de treball i intercanvi amb una delegació del Ministeri de l’Interior i Seguretat Pública d’aquest país de Sud Amèrica, encapçalada per Javiera Benítez, coordinadora general del departament d'Execució Territorial, acompanyada de Daniela Castillo, coordinadora nacional de Prograqmes de barri. 

 

.

L’equip xilè que ens va visitar ha de liderar una intervenció pilot, global i integral, en el barri de la Legua que es troba a 4 quilòmetres de la capital, Santiago de Xile, i que presenta importants problemes de seguretat ciutadana, desenvolupament social i pobresa. El projecte que es plantegen, involucra set ministeris en coordinació amb els governs locals i les comunitats de veïns, i ara es troba en fase d’estudi i recopilació d’experiències que els puguin ajudar. Per això, a més de Sant Adrià de Besòs, la delegació xilena també ha visitat intervencions a Sevilla i Granada.

   

Curiosament, el barri de la Legua, tal com ens van explicar, es troba a 15 minuts del centre de Santiago i té força similituds amb el de la Mina, ja que està format per sectors edificats en etapes diferents, i que s’identifiquen igual que aquí, la Legua Vieja, la Legua Nueva, la Legua emergencia, també té annexa una zona industrial. A diferència de la Mina, a la Legua la població que viu en cada una de les distintes barriades té orígens i nivells econòmics força diferents, tot i que en el seu conjunt el problema comú que tenen és el tràfic i el consum de drogues.

Similituds i diferències
La Legua acumula un historial de fracàs de diverses experiències d’intervencions per part de les administracions mancades dels recursos i les estratègies necessàries, que no han ajudat a les relacions entre la seva població, les forces policials i l’Estat. Però, compta amb una important xarxa d’organitzacions socials que treballen pel seu barri des de l’autoorganització, a les que el Govern vol implicar en el pla de barris que prepara. El barri va ser, a més, un dels més castigats i punt de mira de la repressió durant el cop d’Estat que va patir Xile l’any 1973.

     

Així, doncs, al llarg de dos dies se’ls va presentar i mostrar el desenvolupament, l’organització i els resultats del Pla de transformació, iniciat l’any 2000, a través de dos dies de ponències i visites als diversos serveis que conformen el Pla d’Actuació Social. Entre els conferenciants vam comptar amb la col•laboració del comissari portaveu del Mossos d’esquadra, Joan Capell, acompanyat del cap de la comissaria de Sant Adrià de Besòs, Eduard Pérez; Xavier Majó, membre de l’equip de treball de la subdirecció general de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, i l’arquitecte, Sebastià Jornet, membre de l’estudi Jornet-llop-Pastor, responsable del planejament de la remodelació urbanística del barri de la Mina inclosa dins el Pla de Transformació;. Pel que fa a les visites van poder veure de primera mà com es treballa als serveis dedicats a l’educació en el lleure, La Capsa dels Jocs i Espai Jove, creats pel Consorci, així com, també, els sis serveis que actualment conformen la Xarxa d’inserció laboral, que és un dels pilars de les actuacions del Pla de Transformació.

 

I, perquè poguessin comprovar el treball coordinat i amb objectius sempre de millora social, que fan el conjunt d’entitats i serveis que hi ha al barri, van visitar l’Espai cultural Font de la Mina, i especialment la biblioteca, la Zona esportiva La Mina, el centre sociosanitari d’atenció a la població drogodependent El Local, i la Fundació Formació i Treball. Finalment, en una visita a peu pel barri, les obres de reurbanització de carrers, els nous habitatges socials i les millores de rehabilitació i instal•lació d’ascensors que s’han fet en els habitatges construïts a finals dels anys 60 i principis dels 70.

Consorci del barri de la Mina