Atenció ciutadana

Atenció presencial sense necessitat de cita prèvia:
De dilluns a dijous de 08:30h a 14:00h i divendres de 08:30h a 13:30h
Telèfon de contacte: 934620020
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

El Consorci reorienta i amplia el projecte dedicat a les comunitats de veïns, tal com s’indica en la nova definició del seu propi nom. Es tracta, doncs, del Projecte de suport i assessorament a les juntes d’escala, mediació de conflictes comunitaris i intervenció en el bloc del carrer Venus que manté com a objectiu primer la cohesió social, que sempre l’ha inspirat. El seu treball en l’àmbit social, se centra en el desenvolupament d’hàbits cívics, l’organització d’espais comuns i la millora de la convivència, fomentant l’organització veïnal de les escales i la resolució autònoma de les dificultats i conflictes que es puguin generar, mitjançant processos educatius d’acompanyament i assessorament, sempre adaptats, com són tots els projectes que pengen del Pla de Transformació, a la diversitat dels veïns de la Mina.

.

En aquest barri de Sant Adrià de Besòs, hi ha 2.721 habitatges, agrupats en un total de 126 escales. D’aquestes, 72 són de la Mina Vella on els edificis són més petits i tenen menys veïns per escala, i 54 són de la Mina Nova, on les comunitats de veïns agrupen 40 famílies per escala. Sis d’aquestes escales de la Mina Nova, sumen un total de 244 habitatges, i pertanyen a l’edifici del carrer Venus al qual el projecte preveu donar una atenció especial, pel fet d’estar afectat per les obres del Pla de Transformació i presentar dificultats de caire social i de convivència. A les 126 escales que l’equip del projecte ha atès des que es va engegar l’any 1999, s’hi sumen ara quatre noves escales que s’han constituïts amb les primeres famílies reallotjades dels blocs dels carrers Mart i Llevant, també afectats per la transformació del barri.
A l’inici d’aquesta nova fase del projecte, l’equip de juntes, format per quatre persones, ha fet una prospecció escala per escala per determinar la situació de cadascuna d’elles i actualitzar la seva classificació, en funció de la capacitat que tenen d’autogestionar-se. De manera que de les 126, únicament, deu d’elles, necessiten una alta supervisió i assessorament professional i continuat. En els altres casos, es fa mediació de conflictes, si es dóna el cas, i assessoraments puntuals per a l’organització i gestió . El mètode de treball són les entrevistes i visites individualitzades a domicili, reunions i assemblees de veïns, acompanyament i assessorament en la gestió i en la resolució de conflictes i el suport en l’organització de les escales. Paral•lelament, amb aquesta ampliació del projecte, s’estableixen coordinacions amb l’empresa municipal Pla de Besòs, com a gestora dels habitatges que és, els serveis socials i els diferents projectes que treballen al territori.

   

Una actuació integral a les comunitats de Venus
En el cas de les sis comunitats de l’edifici del carrer Venus, s’ha previst una intervenció integral. Es comença per fer un diagnòstic social de cadascuna d’elles per establir les relacions socials que existeixen, detectar possibles col•laboracions per part dels veïns, i les seves necessitats especifiques. La feina comença a nivell individual, per després passar a crear petits grups de treball i arribar a implicar al col•lectiu, de manera que els veïns siguin els protagonistes de la gestió i de la transformació del barri. I, en el cas dels veïns que han anat a viure als pisos de reallotjament, es tracta d’acompanyar l’organització d’aquestes noves comunitats, facilitar-los la informació i les eines necessàries per crear estructures de gestió autònoma, que a l’hora els han de donar sentit de pertinença i hàbits de convivència i civisme. En definitiva, es tracta de continuar amb el procés socioeducatiu i organitzatiu que s’ha estat desenvolupament al llarg dels darrers tretze anys, amb la finalitat de capacitar aquestes comunitats de veïns i corresponsabilitzar-les en l’ús, manteniment i gestió dels espais que comparteixen, per contribuir així, a la millora de la participació i convivència al barri. L’organització de la comunitat de veïns i la participació dels membres d’aquesta en les decisions que els afecten, és el principi del ciutadà democràtic. És la pràctica del sistema democràtic portat a la mínima expressió, el més pròxim i directe al ciutadà. I, l’exercici de posar-se d’acord, és una escola per a les relacions socials i l’experiència real de que junts es poden aconseguir moltes coses.

Els principals conflictes que es donen entre veïns són les humitats provocades per fuites d’aigua en un pis que afecta al del veí, problema que s’agreuja quan no hi ha una assegurança que cobreixi els danys. Per tal de resoldre aquesta qüestió l’equip de juntes d’escala està preparant una campanya per fomentar la contractació d’assegurances de la llar per part dels propietaris dels pisos. Un altre tema que pot ser problemàtic, és la neteja dels espais comuns de la comunitat. A la Mina es dóna sovint el cas de que qui fa la neteja acostuma a ser una persona de la mateixa comunitat, i actualment, amb la difícil situació d’atur que pateixen moltes famílies del barri, els 240€ al mes que es paguen, són molt llaminers i s’han donat casos en que de manera irregular s’ha volgut canviar la persona de la neteja. I, un problema històric, ara agreujat, és el de l’impagament de les quotes. Davant aquestes situacions, les formes d’intervenció de l’equip de suport i assessorament s’han anat adaptant, a voltes amb dosis d’imaginació. En el cas dels morosos de llarga durada que ja se sap que difícilment es posaran al dia, si és possible, se’ls proposa retornar el deute en espècies, per exemple comprometent-se a fer de franc la neteja de l’escala.

   

La clau de volta és la corresponsabilització

Ara bé si no s’arriba a una solució pactada, el mateix equip de mediació acabarà proposant a la comunitat que engegui un procés monitori davant del jutge en el cas dels impagats. Fins a la data se n’han posat en marxa tres, però hi ha una gran reticència entre els veïns a fer-se corresponsables per tirar endavant la via legal. I, justament la corresponsabilitat és el que es persegueix. Com equip i metodologia de treball s’ha evolucionat de la intermediació, que no deixa de ser una gestió i no comporta corresponsabilitat per part dels afectats, cap als “espais de convivència”. En aquest cas es tracta de convidar a seure en un espai neutral i al voltant de la mateixa taula totes les parts implicades en el conflicte, més el president de la comunitat i, fins i tot, familiars de les parts, per, tot dialogant i negociant, trobar la solució. D’entrada, és un procés més lent, però els resultats són molt millors i efectius. L’espai de convivència dóna la possibilitat de tractar-se d’igual a igual i de posar-se en la pell de l’altre, per abordar conjuntament el problema i arribar a una solució. D’altra banda, també està donant molt bons resultats el programa d’acompanyament als nous veïns, ja que a través de Pla de Besòs, es comunica a l’equip de suport la seva arribada i i aquest organitza una primera trobada amb el president o presidenta de l’escala on han anat a viure perquè es coneguin i els informin de les normatives de funcionament de la comunitat, els seus deures i obligacions, com és el cas del pagament de les quotes. Aquesta primera reunió està funcionant com a mesura preventiva de conflictes i contribueix a la integració de la nova família al veïnat, evitant el seu aïllament, especialment, quan es tracta de persones d’origen estranger. Els resultats són tant positius que, en més d’un cas, al cap de poc temps del trasllat de la família a la comunitat, un dels seus membres s’ha vist en cor d’assumir la presidència de l’escala comptant amb l’assessorament i acompanyament de l’equip de tècnics, i de vegades ha estat possible tenir la col•laboració d’algun altre veí o veïna que ha ajudat en aquest procés integrador.

El veí tipus del barri de la Mina és una persona de classe treballadora, que hi va arribar amb els primers reallotjaments de principis dels anys 70, i que per tant es troba proper a la jubilació o ja ho està, els fills del qual han anat a viure fora del barri. La població jove de la Mina l’aporten, principalment, les famílies de la comunitat gitana que representen un 30% del total de la població i que es dediquen majorment a la venda ambulant. Així, a més de la campanya per fomentar la contractació d’assegurances per la llar, l’equip tècnic que porta el projecte, prepara una campanya per implicar als joves en la participació en les estructures organitzatives de les comunitats de veïns. Aquesta iniciativa es durà a terme en col•laboració amb el servei Espai Jove, també del Consorci, dedicat a l’educació en el lleure del jovent del barri, per buscar el millor llenguatge i manera d’arribar a ells.

Consorci del barri de la Mina