Atenció ciutadana

Atenció presencial sense necessitat de cita prèvia:
De dilluns a dijous de 08:30h a 14:00h i divendres de 08:30h a 13:30h
Telèfon de contacte: 934620020
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

Un petit grup de professors i estudiants d’arquitectura de la Universitat Federal de Maranhão del Brasil ha inclòs en el seu programa d’una setmana d’estudis a Barcelona, una jornada de presentació del Pla de Transformació del barri de la Mina, organitzada pel Consorci. Aquesta va tenir lloc el passat 15 de gener, i es va centrar en els aspectes del planejament que es van tenir en compte a l’hora de preparar la intervenció al barri i en l’actuació posterior que s’ha desenvolupat des de la perspectiva de l’urbanisme social. La jornada va constar d’una ponència a càrrec de l’arquitecte, Sebastià Jornet, i d’una visita guiada per veure in situ els resultats del Pla de Transformació.

  .

Sebastià Jornet és membre del despatx associat Jornet•Llop•Pastor dedicat al desenvolupament de projectes d’arquitectura i urbanisme fundat l’any 1988, i que ha abordat una amplia diversitat de treballs en els àmbits del territori, la ciutat, el paisatge, la gestió urbanística l’espai públic, l’arquitectura i el projecte urbà. Un d’aquests ha estat el Pla Especial de Reordenació i Millora del barri de la Mina i Modificació del Pla General Metropolità, sobre el que es basen les actuacions urbanístiques del Pla de Transformació que dirigeix i executa el Consorci. Jornet és a més professor associat del departament d’urbanisme i ordenació del territori de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. En la seva ponència va destacat la importància d’analitzar amb detall els elements de partida abans de desenvolupar un projecte i de fer qualsevol intervenció arquitectònica o urbanística. Ell parla del diagnòstic i l’anàlisi com dues eines que cal aplicar amb precisió si es busca l’èxit i la viabilitat.

 

Tres estudis fonamentals
És per això que una part important de l’exposició es va centrar en els estudis i els indicadors que es van fer servir per analitzar el barri de la Mina, previs al desenvolupament del Pla Especial, i que en el cas dels indicadors, ell considera vàlids per a qualsevol operació. Pel que fa als estudis previs, hi va haver un estudi social i antropològic, un estudi tècnic del parc d’habitatges i un estudi urbanístic, preparat per l’equip d’en Jornet. El primer va deixar clar que el barri suportava un cúmul de problemàtiques socials derivades principalment del baix nivell econòmic i formatiu de la seva població, i molt especialment per la venda i consum de drogues. Així mateix, va establir sobre unes cartografies on es trobaven localitzats els principals focus del problema i, fins i tot, es van classificar les escales de veïns en funció de la seva problemàtica. L’estudi tècnic sobre l’habitatge va ser molt més positiu. Va determinar que aquest estava format per pisos ben construïts amb una bona distribució i ventilació, que a més gaudien de bona salut, a diferència d’altres polígons d’habitatges construïts a la ciutat de Barcelona, també durant l’època dels anys 60 i 70. Finalment, l’estudi urbanístic de base, contradeia algunes veus, bastant majoritàries, que postulaven la impossibilitat de rehabilitar el barri per treure’l de la seva marginalitat. Jornet i el seu equip van concloure que la Mina, a l’inici del segle XXI, podia ser un bon lloc per viure. Bàsicament, perquè, d’una banda, la ciutat de Barcelona havia orientat el seu creixement urbanístic en els darrers anys cap al seu extrem nord oriental i, en conseqüència, havia apropat la seva centralitat, amb el desenvolupament de la zona Fòrum, i per altra per la seva proximitat al mar, que un cop eliminades diverses instal•lacions industrials que havien ocupat el litoral barceloní, el feien més accessible als veïns i veïnes de la Mina.

 

 

Indicadors amb validesa universal
Paral•lelament, es va treballar en estudiar set indicadors que feien referència a: la localització i el context del barri, la condició social, l’habitabilitat, la densitat, el carrer i les seves activitats, els equipaments i serveis públics, i, finalment, els espais lliures. Els tres primers anaven directament lligats als tres estudis preliminars, i en base a aquests es podia afirmar que, l’entorn del barri de la Mina es desenvolupava en totes direccions (Fòrum, 22@, parc fluvial del Besòs i Sagrera) i que no es podia parlar d’infrahabitatge a la Mina quan els pisos eren d’una mitjana de 64m2 i estaven ben construïts. En referència a l’indicador de densitat de població, també desmentia que aquest fos el problema, i fent quadres comparatius es veia que Ciutat Vella presentava índex molt més alts i que fins i tot l’Eixample de Barcelona multiplicava per dos la densitat de la Mina. Així, doncs, el problema no era de densitat sinó de diversitat. I, per tant no es podia considerar un “ecosistema” urbà perquè no hi havia intercanvi i relació amb la resta de barris de l’entorn.
Pel que fa al carrer i les seves dinàmiques, que, en opinió d’en Jornet, determina, en gran mesura, la qualitat de la ciutat i és allí on es fa ciutat, perquè és on es produeix l’intercanvi i la relació, gràcies al comerç i els serveis; a la Mina s’observava que l’activitat es donava en espais tancats, ja que les entrades als habitatges i a les botigues eren pels espais entre blocs i no pas pels carrers principals, i això en paraules de Sebastià Jornet és la negació de ciutat. Un nou indicador analitzava els equipament i els serveis públics. En aquest cas es constatava que a la Mina hi havia de tot, equipaments esportius, educatius i culturals, a més de serveis; però, que a l’entorn d’aquests no es genera intercanvi perquè són utilitzats en exclusiva per la població del barri. No hi ha equipaments de significació que atraguin gent dels barris veïns. El darrer indicador fa referència als espais lliures, i un cop quantificat s’observa que únicament un 15% del conjunt del barri està ocupat per habitatges i equipaments, i que la resta, un 85%, és espai lliure; però que aquest no és de qualitat i que no és gaudit per la comunitat de veïns i veïnes. Finalment, en aquest procés de desenvolupament del Pla de reordenació i millora, l’equip va sotmetre les primeres propostes a l’opinió dels habitants del barri que van aportar suggeriments, molts dels quals van ser introduïts en el projecte final, com és el cas del canvi  d’ubicació de la nova escola d’infantil i primària. Alguna demanda, però, que contradeia el principi de diversitat en que es basa el Pla de la Mina, va ser de les poques que es va desestimar.

 

 

Com a complement a l'exposició de les actuacions de reordenació i urbanístiques, es van presentar els diversos àmbits d’intervenció del Pla d’actuacions social que és l’altre gran eix del Pla de transformació del barri de la Mina: la formació i la inserció sociolaboral, la conciliació de la vida familiar i laboral, el desenvolupament econòmic local, la participació i el desenvolupament comunitari, la convivència i el civisme, el suport social i educatiu a la comunitat i el civisme en l’espai públic. Durant la visita guiada es van mostrar diversos exemples de la relació entre l’urbanisme i l’actuació social, que van entrelligats en la transformació del barri de la Mina: l’escola i l’institut, la instal•lació de 30 ascensors, els nous equipaments, l’arribada del tramvia o l’obertura de carrers de connexió amb l’entorn, amb el seu funcionament diari orienten les seves activitats a la millora de la qualitat de vida dels seus usuaris.

Consorci del barri de la Mina