Atenció ciutadana

Telèfon de contacte: 934620020
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 
Horari d'atenció telefònica:
De dilluns a dijous de 08:30 a 14:30h
Divendres de 08:00 a 14:00h

Unes 240 persones de la Mina hauran vist l’obra de teatre Una història catalana, d’en Jordi Casanovas, que es representa aquests dies al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Gràcies al projecte social endegat per aquesta institució cultural amb l’objectiu “d’acostar, a través de les arts escèniques, la cultura i la llengua a la ciutadania que encara no s’hi ha incorporat plenament”, diversos col•lectius del barri han gaudit d’aquest ...

 

.

 

western trepidant que discorre, en part, en el context de la Mina dels anys 80. La iniciativa del TNC contribueix, així, a fer efectius els drets i deures en l’àmbit cultural que recull l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006), segons el qual “totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col•lectives”.

 I, en acabar l’obra es mostren satisfetes. Els ha agradat, l’han trobat divertida i dramàtica a l’hora, i, no se’ls ha fet llarga una obra de teatre que dura tres hores. Déu n’hi do, comptant que per a la majoria era el primer cop que anaven al teatre. “La part de la Mina és la més divertida”, diu la Maria, afegint, “trobo que els actors ho fan molt bé, tal com parlen i es mouen és molt creïble. Sí, que em recorda l’època aquella al barri”. De fet, el nom del barri no es fa servir en cap moment durant la representació, però se l’identifica pels referents que s’hi donen. La Dolores comenta que ella hi anava una mica a l’expectativa “perquè de la Mina se n’ha parlat tan malament, tantes vegades, i ens han penjat el sambenito pel que hi ha passat i pel que no hi ha passat, que...”. Però ha trobat que “està ben tractat i amb respecte” i passarà la veu als que encara no hi han anat, perquè aprofitin aquesta oportunitat i no s’ho deixin perdre. El programa socioeducatiu Apropa cultura dels principals equipaments culturals està adreçat als usuaris dels centres i serveis socials que treballen amb persones en risc d’exclusió social. I, és una experiència d’inclusió accedint a la millor programació de música, teatre i dansa, compartint butaca amb el públic habitual de l’espectacle. Inclou un servei d’atenció personalitzada als grups del sector social, que facilita la tasca dels educadors a l’hora de fer la tria, selecció i reserva d’espectacles, i preparar la sortida. També ofereix assessorament, organitza sessions informatives sobre la programació trimestral, i elabora material de preparació. En el cas dels grups de la Mina, on hi ha des de joves fins a àvies, també hi ha col•laborat el TRAM subvencionant alguns dels viatges per als joves amb menys recursos.

 

Una història catalana es representa a la Sala Gran del Teatre Nacional durant sis setmanes fins diumenge, 7 d’abril, i és obra del jove autor, Jordi Casanovas que també la dirigeix. D’ell, Sergi Belbel, director artístic del TNC, diu que “és, segurament, l’autor més intrèpid, valent, arriscat i sanament ambiciós de tots els que conec. I, té els ulls posats en l’espectador”. Belbel, afegeix que “sap tractar qüestions molt nostres sense cap pudor, amb una energia i una saviesa escènica impressionants”. Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) diu que mira a la història present i recent del país per comprendre més com som i d’on venim, “d’alguna manera –explica-, intento cercar la identitat catalana recent”. La trama, situada en tres mons diferents, transcorre al llarg de vint anys, des de la transició fins al postolimpisme, dels Jocs del 92. “A mi m’interessa veure la part fosca d’aquesta època, de la qual s’ha parlat menys. És per això que, en comptes de centrar-me en les grans històries del centre del país, en els grans relats, em desplaço a la frontera. Parlo d’un espai feréstec, els Pirineus, i després d’una altra frontera: els suburbis del desarrollismo, barris com la Mina, on ha crescut tota una població que venia majoritàriament de la immigració i que s’ha sobreposat a la misèria per imcorporar-se a la societat catalana. I Nicaragua, un país que acaba amb una dictadura de manera molt diferent a com es va acabar a casa nostra. (...) tres espais fronterers, ideològicament i físicament parlant”.

   

Luis Calanda Martínez “El Cala”
Sobre el personatge que ve del barri, l’autor diu que “és un personatge que ha hagut de pujar des de la misèria. I, ho ha hagut de fer a còpia de maniobres i negocis il•legals. Passa de ser un lladre de quarta categoria a dirigir una immobiliària, que és la que vol comprar la muntana dels Pirineus per fer-ne una gran estació d’esquí. Aquest personatge arrossega un trauma: no ha estat acceptat com a català. I està convençut que perquè l’acceptin com a tal ha de comprar Catalunya. De manera literal.” Com que es tracta d’una gran història d’aventures on no hi manquen importants moments d’alta tensió, perquè sinó no s’explicaria que els personatges fossin capaços de fer el que fan, l’autor planteja l’obra com un western. “Perquè el western –segons Casanovas- és un relat tipus que explica com es va crear la nació americana, quines tensions es van haver de superar per arribar a assolir una identitat pròpia. En el cas de Catalunya, hem viscut no fa gaire moments de molta tensió i molta negociació política, en l’època simbòlica que va de la caiguda del règim dins a la Barcelona olímpica”. I, pel que fa a l’espai que envolta la trama, afegeix, “una muntanya, al cap i a la fi, també pot ser un lloc desèrtic, una zona que es regeix per una llei pròpia”. I des d’aquest punt de vista, Casanovas recorda, que els Pirineus havien estat zona de contrabandistes i pistolers. Com el barri de la Mina, que també té la seva pròpia llei, pistoles i navalles. El mateix passa amb la Nicaragua pre-sandinista, un lloc ple d’emigrants catalans a la recerca d’un paradís possible, un país que esdevé, també, un espai fronterer. Tres fronteres en un sol país. I, parlant d’emigrants, immigrants i autòctons, i de la cerca de la identitat catalana recent, Jordi Casanovas, assegura “passen els anys i cada cop tinc menys clar què és ser català. Emigrants, immigrants i autòctons. Tres són tres, les seves identitats.”

 

Per la seva banda, els actors són, a l’hora, malabaristes. Deu actors que es fan càrrec d’interpretar 23 personatges, saltant d’un a l’altre, repetides vegades, canviant d’identitat, roba, registre i, fins i tot, d’idioma. Lluïsa Castell, David Marcé, Pep Cruz, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Alícia Pérez, Vicky Luengo, Lurdes Barba, David Bagés i Mariona Ribas, conformen el repartiment d’aquesta obra d’embargadura, feta a mida per la Sala Gran del Teatre Nacional de la qual en treu tot el partit possible. L’obra acaba amb 300 persones del públic dalt de l’escenari, a quatre bandes, on l’espectador forma part de l’escena i els actors es mouen al mig.

El projecte social del Teatre Nacional, és, actualment, un dels més importants i en el qual s’estan abocant tots els esforços possibles per facilitar l’accés a la cultura de tota la ciutadania. Inaugurat l’any 1996, el TNC va néixer amb l’objectiu bàsic de consolidar una oferta teatral d’alta qualitat d’àmbit nacional i internacional, amb la capacitat de risc i la voluntat de servei pròpia del teatre públic, vetllant per l’interès cultural, artístic i social del seu programa; i això passant per damunt de l’interès econòmic, de les lleis del mercat i de qualsevol altra imposició o servitud que puguin condicionar-lo. El TNC té la missió d’assolir un ventall de públic ampli i divers, acollint la diversitat cultural i lingüística creixent del país. Així és com, gràcies a la iniciativa del TNC, amb la col•laboració del Consorci, la comunitat del barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs ha pogut beneficiar-se d’aquest programa i gaudir d'un gran espectacle. A més a més, amb una obra que recull part de la seva història.

Fotos: David Ruano (TNC) // Consorci

Consorci del barri de la Mina