Memorial Democràtic i Ajuntament de Sant Adrià de Besòs organitzen unes Jornades de Treball sobre el Camp de la Bota amb l’objectiu de convertir aquest indret en un exemple i referent de memòria democràtica amb l’objectiu de “bloquejar l’efecte de l’oblit i retre homenatge a les víctimes”. Les jornades se celebren els dies 3 i 4 de novembre a l’Espai Cultural Font de la Mina amb la participació, entre altres, el professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Manel Risques, l’ex fiscal general en cap de l’Audiència de Barcelona i de la Fiscalía especial anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo i el president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, Pere Fortuny.
El primer dia està dedicat a repassar la història del Camp de la Bota, on entre el 1939 i el 1952 la dictadura franquista va exercir les seves pràctiques repressives amb centenars d’afusellaments, al lloc conegut com el Parapet a tocar de l’assentament barraquista. Tant els condemnats a mort com els habitants de les barraques formaven part dels col•lectius exclosos de la societat de la postguerra i convertits, per tant, en ciutadans de segona categoria.
Aquestes jornades pretenen convertir el Camp de la Bota en un autèntic Espai de Memòria, concret i palpable. I, han de servir, segons els seus organitzadors, per raonar en comú, reflexionar i re-pensar, amb la col•laboració d’especialistes, testimonis, i col•lectius de l’art i la recuperació. De manera que, tal com s’explica a la presentació de les jornades, es puguin generar iniciatives de caire social que a la vegada portin a punts d’acord, fulls de ruta de bones pràctiques i estratègies que permetin assentar les bases d’una societat més justa. A més, hi ha la intenció de proposar al Memorial Democràtic la creació d’una comissió interna, amb l’assessorament d’un equip d’experts, per fer l’adaptació dels espais culturals a l’accessibilitat de les persones de mobilitat reduïda.
Recuperació dels vestigis
La localització del Camp de la Bota es troba a cavall de Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Al costat de Barcelona hi ha les instal•lacions que es van fer per al Fòrum de les Cultures i al costat de Sant Adrià s’hi ha construït el Port Fòrum-Sant Adrià. Tot això fa que delimitar i preservar aquest espai on, a més el litoral està situat actualment a 50 metres d’on era fa 40 anys, sigui un repte “considerable” però necessari per preservar la memòria i dignificar les víctimes amb un espai que “avança des de l’oblit cap a la socialització”. I, aquestes jornades pretenen ser el primer pas en aquest sentit.
Les jornades seran inaugurades per l’alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús Maria Canga, el director del Memorial Democràtic Miquel Caminal, i la regidora de Cultural de Sant Adrià, Ruth Soto. Les ponències sobre història repassaran el període (1885-1989) del Camp de la Bota; és a dir, des de l’acadèmia d’artilleria fins el reallotjament dels darrers barraquistes passant per els afusellaments de la postguerra, els consell de guerra del franquisme, i els desapareguts al Fossar de la Pedrera. La directora del Museu d’Historia de la Immigració de Catalunya, Imma Boj, parlarà d’immigració i barraquisme al Camp de la Bota; Montserrat Pujol i Josep M. Monferrer abordaran la lluita veïnal i la pedagogia social, des de la seva experiència de mestres als assentaments barraquistes; i de la mà dels testimonis directes de: Adela Villena, Maria Antonia Reyes i el director del Centre Cultural Gitano de la Mina, Rafael Perona, acompanyats de la historiadora i escriptora, Judit Pujadó, s’ha organitzat la taula rodona Viure al Cap de la Bota, per recollir memòria i història viva.
Materialitzar la memòria
La segona jornada està dedicada a la funció que l’art té com a transmissor de memòria. El debat es crearà a l’entorn de dues taules rodones, la primera sobre “L’art com a eina pedagògica de memòria”, on entre altres hi participaran, Alex Carrascosa, escultor i especialista en Pedagogia de la Pau al Centre d’Investigació de la Pau de Gernika; els escultors Ana Marín i Josep Cerdà, José Luis Montero de l’associació d’artistes del barri de la Mina, Proamina; M. Àngels Rossell, presidenta de l’Associació Adrianes, i la pintora i gestora cultural, Mila Lozano. La museografia inclusiva als Espai de Memòria, es el tema de la segona taula rodona de la jornada amb: Iratxe Momoitio , directora del Museu de la Pau de Gernika, Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, Xavier Ros, director del Museu del Traginer d’Igualada, Jordi Guixé, historiador i responsable de Projectes i Espais de Memòria, Jordi Vilalta coordinador del Refugi antiaeri de la placeta Macià de Sant Adrià i Enric Botí, president del consell territorial de l’ONCE a Catalunya.
Per il•lustrar la ponència “L’audiovisual com a compromís” de les realitzadores, Coni Docolomansky i Laura Arau, es projectarà l’audiovisual “Històrias y Vidas” on es recullen testimonis vius del Camp de la Bota i del barri de la Mina obra de Manuel Fernández, ceramista, documentalista i educador social. Les jornades conclouran amb una mostra del teatre de l’oprimit sobre el Camp de la Bota a càrrec de les directores del taller l’Aranya Creació, Aida de Prada i Manuela Fernández. I, les tancaran la directora general de la Memòria Democràtica de la Generalitat de catalunya, M. Jesús Bono, Jordi Guixé del Memorial Democràtic i Juan Carlos Ramos, regidor del barri de la Mina de l’ajuntament de Sant Adrià de Besòs.
Clic aquí per descarregar el programa de jornades en format PDF