El manifest d’enguany pel Dia Internacional de la Dona a Sant Adrià de Besòs reivindica valors fonamentalment feministes, la pau i l’empatia, per a tota la societat, i la corresponsabilitat en les tasques i la cura en l’àmbit domèstic per una qüestió de justícia.
Ha estat elaborat per l’alumnat de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán i l’Escola Túrbula que formen part de la Xarxa Activa de Jovent per la Igualtat, dinamitzats per la Plataforma unitària contra les violències de gènere.
Sant Adrià se solidaritza amb les dones que es veuen obligades a enfrontar-se a “conflictes armats, desplaçaments forçats i condicions adverses reconeixent la seva valentia i resistència”. I denuncia la violència sexual que pateixen perquè aquesta també s’utilitza com a tàctica de guerra per destruir l’enemic. Defensa que “ el feminisme busca “la construcció d’un món basat en la pau i la justícia”. “On totes les persones (...) puguin viure lliures de violència, discriminació i opressió. “Sense por i gaudint plenament dels seus drets humans.”
L’empatia, diuen, “és la capacitat de comprendre els sentiments i les emocions dels altres, basada en el reconeixement de l’altre com a similar. I “és essencial per entendre i abordar les diverses realitats que afronten les dones. La lluita és per una societat “on cada persona s’esforci per comprendre i donar suport a les experiències dels altres, generant un món unit i solidari.”
La distribució justa de la feina domèstica i la cura de la família és la corresponsabilitat de gènere reivindicada pel feminisme. Les dades mostren una realitat ben diferent. Pel que fa a les tasques de casa, el 84% les fan les dones i el 42% els homes, i en la cura de la família, les dones hi dediquen un 40% del seu temps i els homes un 28%. “És una qüestió de justícia tenir igualtat de temps i oportunitats per a la feina, la formació i l’oci.” La llibertat “no és només l’absència de restriccions, sinó la capacitat de viure d’acord amb les nostres pròpies eleccions i aspiracions, sense por ni limitacions imposades per normes de gènere injustes.”
La setmana del 8 de març, aquí la Mina, ha estat una oportunitat de trobada, companyonia, autocura i sororitat. I, la reivindicació del feminisme per part d’aquelles dones que porten lluitant per un barri més igualitari des dels seus orígens, de la mà de dones joves que agafen el relleu per caminar juntes cap a un món més just, governat per la pau, on tothom s’hi trobi bé i reconegut.
