El mes de febrer de l'any 2010 van entrar en funcionament els darrers nou ascensors d'un total de trenta, instal.lats en vuit edificis de la Mina Vella, que a finals dels anys 60 es van construir sense ascensor i que ara donen servei a 300 famílies. Les obres d'instal.lació també han modificat l'organització viària dels carrers adjacents, alguns dels quals han passat a ser només per a vianants, a l'hora que s'han reordenat les àrees d'aparcament. El programa, iniciat a finals de l'any 2004 i completat a principis del 2010, corregeix un greuge comparatiu per la manca d'ascensors en vuit blocs de pisos d'aquesta zona del barri. Ja que la resta han disposat d'ascensor des del moment de la seva construcció, a l'igual que tots els habitatges de la Mina Nova. Així, s'ha contribuït a millorar les condicions de vida dels seus residents. Famílies que van arribar al barri cap a l'any 1972 i que actualment tenen persones grans entre els seus membres, amb les corresponents dificultats que això suposa per a la seva mobilitat. El projecte ha representat un cost total de 5,6 milions d'euros. I, pel que fa al finançament de l'obra, l'administració es va fer càrrec del 80 per cent del cost, mentre que el 20 per cent restant el van aportar els veïns.

Els nous ascensors van dins d'un cos adossat al mur exterior dels edificis amb una de les seves cares de vidre per donar lluminositat a l'interior de l'escala. La cabina té capacitat per a 6 persones i suporta un pes total de 450 quilos amb espai suficient per a una cadira de rodes. Donades les característiques dels edificis de la Mina Vella la instal.lació exterior és l'única solució, la qual cosa obliga a ocupar espai de les aceres i en alguns casos fins i tot de la calçada. De manera que ha fet falta una reurbanització dels espais entre blocs i d'alguns carrers que, després de les obres, passen a ser carrers d'ús exclusiu per a vianants. En tots els casos, els habitatges de la Mina Vella són edificis de planta baixa més cinc pisos.

La primera fase d'aquest projecte de millora, iniciada el mes d'octubre de 2004, ha beneficiat a un total de 90 habitatges dels edificis dels carrers del Mar i Gregal. En total, tres edificis a cadascun dels quals s'hi van adossar tres ascensors. Aquesta primera fase va incloure també les obres per completar les sortides d'ascensor a tots els replans d'un edifici singular de dotze plantes del carrer Mar, que originàriament només tenia sortida d'ascensor a la meitat dels replans. La segona, amb la instal.lació de dotze ascensors, es va iniciar a principis de l'any 2006 i correspon a quatre edificis situats als carrers Garbí, Xaloc, Tramuntana i Orient, amb tres escales de veïns cadascun. La tercera i última fase ha estat la de l'edifici del carrer d'Occident, el més grans de la Mina Vella, amb un total de nou porteries.

Reforma de vestíbuls i porteries dels blocs de la Mina Nova

Es tracta d'una actuació sobre l'estructura i organització de les escales de veïns, per redistribuir els accessos als habitatges. En alguns casos s'ha fet des del mateix carrer i en d'altres des dels patis interiors. D'aquesta manera, les entrades originals que donaven accés a 80 habitatges a través de dues escales de veïns, s'han dividit en dues d'independents, facilitant, així, l'organització de les seves comunitats al ser ara de 40 veïns. El cost total de l'actuació és de 1,5 milions d'euros.

S'han fet portals nous a les parets laterals dels edificis (testers), als patis interiors i de costat a costat el pati interior. El programa de millores ha inclòs la rehabilitació de totes les entrades i passatges interiors del conjunt de blocs de la Mina Nova. El projecte de reforma modifica la relació dels edificis d'habitatges amb l'espai públic. Originàriament, les entrades als vestíbuls de distribució de les escales de veïns s'ha fet des dels passatges o rambles que hi ha entre els edificis, de manera que, l'activitat veïnal quedava tancada a l'interior. En canvi, pel costat del carrer no hi havia ni portals d'entrada ni botigues.

Pel que fa a les obres de rehabilitació i millora de les àrees comunes dels edificis d'habitatges, s'han reformat els vestíbuls dels blocs dels carrers Saturn, Mart i Llevant. Segons les característiques de cada edifici s'hi han fet diferents tipus de treballs i la reparació de les cobertes. Les obres de millora inclouen el tancament dels vestíbuls, la reparació d'enrajolats i paviments, el pintat de parets, la fusteria i el canvi de reixes; a més, de canviar la instal.lació elèctrica i la il.luminació. També, s'han col.locat intèrfons als vestíbuls que no en tenien i canviat les bústies que estaven malmeses.

Rehabilitació de 40 pisos i dos locals al carrer de Mart

El mes de desembre de 2006 van entrar a viure els primers veïns dels pisos de lloguer social que es van rehabilitar completament al número 26 del carrer de Mart. Es tracta de 40 pisos i dos locals comercials que havien quedat deshabitats al llarg d'uns quants anys i estaven bastant malmesos per una colònia de coloms. Les obres van consistir en reformar integralment el conjunt dels immobles. Desprès de buidar i sanejar l'edifici de dalt a baix, es van reparar totes les instal.lacions dels diversos serveis, les cuines i banys, es van refer completament, i es va col.locar nova fusteria metàl.lica a totes les portes i finestres. La rehabilitació ha inclòs zones comunes com el pati interior i s'hi han instal.lat nous ascensors, intèrfons i bústies. El cost dels treballs, que van durar un any i mig, va ser de 3 milions d'euros.

Els pisos tenen quatre i tres habitacions, de 77 i 62 metres quadrats, respectivament. Els de quatre habitacions disposen de bany amb dutxa i aseo. Amb aquesta promoció d'habitatge de lloguer social es va voler donar resposta a la necessitat dels joves que volen independitzar-se i a les famílies que difícilment podrien adquirir un pis al mercat lliure. Deu dels pisos es van reservar a joves menors de 35 anys i dos d'ells els gestionen els serveis socials municipals, segons els casos que tenen de persones amb dificultats socioeconòmiques o amb risc d'exclusió social. Els lloguers establerts són de 300 euros al mes per els pisos de quatre habitacions i 240 per els de tres, i entre els requisits demanats calia haver estat empadronat al municipi de Sant Adrià de Besòs ininterrompudament des del primer de novembre de 2001.

L'estratègia urbanística del Pla de Transformació té per objectiu redistribuir els espais comuns i de relació, construir nous equipaments i augmentar el parc d'habitatges. Així, doncs, es decideix recuperar els terrenys de l'eix central ocupats per un conjunt d'equipaments obsolets, que van del Parc del Besòs fins l'avinguda Manuel Fernández Márquez, i la totalitat del polígon industrial situat a l'extrem litoral del barri. L'objectiu és poder construir-hi la nova columna vertebral del barri, una Rambla de mar a muntanya. A l'entorn d'aquesta rambla és on es construeix habitatge nou, ampliant el de protecció oficial i incorporant-hi de bell nou el de mercat lliure, així com alguns dels nous equipaments. Aquesta intervenció, en la zona central del barri, ha estat clau per poder relligar els dos sectors del barri, tradicionalment desconnectats per antigues barreres arquitectònica que ara s'eliminen. El reordenament i projecte dels nous equipaments es fa amb criteris d’urbanisme social perquè la seva funció serà respondre a les necessitats socials, culturals, educatives i esportives del barri, alhora que es busca una localització més oberta i racional. Es tracta de donar acollida a les iniciatives de la comunitat. No caldrà alliberar més terrenys, perquè amb les parcel·les recuperades en aquest eix central n'hi haurà prou. Tanmateix, també es concebeixen com a equipaments per al conjunt de la població de Sant Adrià i la dels barris veïns de Barcelona, amb l'objectiu de promoure l'intercanvi i l’obertura per, d'aquesta manera, acabar amb l'estereotip de barri aïllat i marginal.

Els nous equipaments del barri són (en parèntesi data d'entrada en funcionament):

• Comissaria Mossos d'Esquadra de Sant Adrià de Besos (gener 2003)
• Institut-Escola La Mina, Edifici primària (setembre 2005)
• Institut-Escola La Mina, Edifici secundària (gener 2006)
• Zona Esportiva La Mina (juliol 2008)
• Església - Centre d'activitats socioeducatives (gener 2009)
• Espai Cultural Font de la Mina (maig 2009)
• Centre de culte de l'Església Evangèlica (setembre 2011)
• Nou Centre d'Atenció Primària (juny 2017)

Comissaria dels Mossos d'Esquadra de Sant Adrià de Besòs

És el primer equipament que es va construir i posar en marxa al barri de la Mina amb el Pla de Transformació, el mes de gener de 2003. La nova comissaria dels Mossos d'Esquadra s'inaugurà seguint el pla de desplegament de la policia autonòmica catalana per donar servei a la ciutat de Sant Adrià de Besòs, amb una dotació inicial de 100 agents. La seva construcció va començar el mes de juliol de 2002, i va suposar l'inici de les obres de transformació del barri, amb l'enderroc de l'antic edifici que allotjava l'Escola d'Adults al carrer Cristòfol de Moura, cantonada amb el carrer de Mart.
La intervenció dels mossos, contribueix als objectius del Pla de transformació de millorar la convivència i el civisme, la lluita contra els delictes relacionats amb la droga i la prevenció de la violència juvenil i domèstica.
Es tracta d'un equipament finançat per la Generalitat, la inversió del qual és de 1,5 milions d'euros.

La inversió per a la construcció de la comissaria és de 1,5 milions d'euros.

Mes informació

Centres escolars

Intervenció plantejada com a peça clau de la renovació del barri perquè es considera un dels llocs centrals de relació i un indicador de qualitat de la vida social d’una comunitat. L’enderroc obligat dels dos vells centres escolars situats ben bé mig del barri -on el Pla de transformació situa la nova rambla-, permet, a més de reubicar-los, redimencionar, modernitzar i adaptar els nous centres escolars a les necessitats docents actuals.
En el moment de la planificació i de dissenyar-los es pensa en dos centres independents, un d’infantil i primària, que rebrà el nom d’Escola Mediterrània, i un institut de secundària, que es coneixerà com l’IES Fòrum 2004. Van entrar en funcionament el mes de setembre de 2005 l’Escola i el gener del 2006 l’institut. Posteriorment, l’any 2016, tots dos centres es fusionen en una única entitat acadèmica per donar pas a l’Institut Escola La Mina.

Institut-Escola La Mina (Edifici primària)

La nova escola per a infants de 3 a 12 anys està situada a la cantonada de la rambla amb l'avinguda Manuel Fernández Márquez, al centre del barri. Es tracta d'un edifici de tres cossos per acollir les àrees d'infantil, primària i el gimnàs, que segueix els requisits de les noves construccions escolars d'acord amb la legislació de la Generalitat. Així, totes les aules donen a l'exterior i tenen connexió informàtica. Disposa d'aules adaptades per a activitats específiques (psicomotricitat, música, arts plàstiques, noves tecnologies,...). El projecte de l'arquitecte, Esteve Puigdengolas, va tenir en compte, d'una banda, que no crees una barrera visual entre la Mina Vella i la Mina Nova, com havia passat amb les antigues escoles, deixant amplis espais lliures entre les tres seccions de l'edifici. I, per altra banda, que l'equipament ha de tenir un ús social i esportiu per al conjunt de la població del barri, més enllà de l'horari escolar. Així, doncs, la biblioteca, per exemple, també té accés des del carrer. Va entrar en funcionament el curs 2005-2006 i la inversió de l'obra és de 4,7 milions d'euros.

Mes informació

Institut-Escola La Mina (Edifici secundària)

Centre d'ensenyament per a nois i noies de 12 a 18 anys que cursen estudis de secundària i formació professional. Està format per dos edificis molt diferents entre ells. L'un, de planta rectangular, composat per cubs que sobresurten, acull les aules de secundària i batxillerat. L'altre, en forma d'L, i no tan alt, és on hi ha les dependències d'FP, el gimnàs, un espai polivalent i la cafeteria del centre. Posteriorment, va incorporar el solar del davant que s’ha esdevingut zona d’esbarjo i s’hi ha creat un hort. Els seus arquitectes Joan Pascual i Ramon Ausió, van planejar un edifici que ofereix als seus ocupants un espai de treball racional, organitzat i ple de llum. Està situat a tocar del futur Campus Universitari del Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya, i va entrar en funcionament el mes de gener de 2006, durant el curs escolar 2005-2006. L'import de la inversió va ser de 5,1 milions d'euros.

Mes informació

Zona Esportiva La Mina

Aquest modern edifici, obra dels arquitectes David Bochaca i Marc Forés, no té res a veure amb l'antic poliesportiu del barri, enderrocat per deixar pas a la nova Rambla i els edificis d'habitatges i equipaments de nova construcció del seu voltant. La Zona Esportiva, localitzada en un dels nous carrers creats amb la reurbanització del barri, dedicat a l’artista català Arístides Maillol, ocupa uns terrenys que havien format part de l'antic polígon industrial, tocant a la Ronda Litoral, per sota de l'avinguda Manuel Fernández Márquez. Té més de 3.700 metres quadrats i disposa d'un edifici principal d'accés, una pista exterior de futbol 7 i una zona amb vuit pistes de petanca i el seu edifici adjacent. A la planta baixa hi ha una pista polivalent de parquet amb graderia retràctil que permet la disposició de tres pistes transversals per a la pràctica de diversos esports de pista coberta, una lluminosa sala, equipada amb els més moderns aparells de gimnàstica, a més, dels vestuaris i les oficines. A la planta de dalt hi ha la gran sala de 500 metres quadrats destinada a la pràctica de la lluita grecoromana, molt popular al barri, així com l'espai previst per a la ubicació d'una cafeteria. L'import total de l'actuació és de 4,7 milions d'euros i l'equipament va entrar en funcionament l'estiu de l'any 2008.

Església parroquial de Nostra senyora de les Neus i Centre d'activitats socio-educatives

L'antiga parròquia de la Mare de Déu de les Neus, del carrer de Cristòfol de Moura, estava afectada per l'actuació urbanística del Pla de transformació. És per això, que ha estat traslladada al carrer del Mar, concretament al solar de l'antic camp de futbol del barri. La nova església, obra de l'arquitecte Manuel Ribas, té capacitat per acollir prop de 200 persones i disposa d'espais propis per als serveis religiosos (capella, sagristia, catequesi...). Així, com, altres dependències per a activitats socioeducatives lligades a la vida de la parròquia (Centre obert, Servei matern-infantil, Punt Òmnia, i la Unitat d'escolarització compartida). A l'espai central, entre les dues seccions de l’edifici i just darrere de l'altar, hi ha un jardí amb arbres. Diversos accessos al centre des del carrer del Mar i des del nou passeig per a vianants, Teresa de Calcuta, faciliten l'ús i la comunicació entre les dependències interiors. La nova església es va inaugurar el mes de gener de 2009 i va suposar una inversió de 1,9 milions d'euros.

Espai Cultural Font de la Mina

És un espai polivalent que disposa de diverses sales i espais de trobada, i acull la biblioteca Font de la Mina, la segona de Sant Adrià de Besòs, gestionada per la Diputació de Barcelona. Aquesta dóna servei a una població que va més enllà de la del barri de la Mina i és un referent cultural a la zona. Va entrar en funcionament el mes de maig de 2009 i va ser inaugurat pel president, José Montilla, el mes de juny del mateix any.

Es tracta d'un edifici emblemàtic, singular i modern pensat per a reforçar la idea de la renovació del barri i amb una ubicació central, just al costat de la nova Rambla de la Mina, al carrer de Ponent. És obra de l'arquitecte badaloní, Alfons Soldevila i Barbosa, que ha plantejat un edifici de gran adaptabilitat. Destaca per la seva lluminositat i una gran porxada d'entrada. L'ampli vestíbul, utilitzat per fer-hi exposicions i tota mena d'actes socioculturals, ha incorporat l'antiga balconada i el sostre de fusta dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, que hi havia a l'antic Centre Cívic, enderrocat per construir-hi la nova biblioteca. A més, de les sales de biblioteca i de lectura, pròpiament dites, i de l'àrea infantil, el nou equipament disposa de diverses sales multifuncionals, i d'una sala d'actes amb capacitat per a unes 150 persones equipada amb cabines de traducció simultània.

El cost de la inversió és de 4,7 milions d'euros.

Mes informació

Centre de culte de l'Església Evangèlica de Filadèlfia

L'Església Evangèlica de Filadèlfia ha substituït uns antics locals al nucli de Can Có, del carrer d’Occident, enderrocats per l’afectació del Pla de Transformació, per un nou centre de culte de nova construcció al carrer de Llevant, al costat del Casal Cívic del barri. El nou temple és un edifici d'una sola planta amb sostre alt i entrada porxada, obra de l'equip d'arquitectes JornetLlopPastor, inaugurat el mes de setembre de 2011. A l'interior, en un segon nivell més elevat, disposa d'un cor que permet ampliar l'aforament del recinte. Destaca la seva lluminositat, per les seves dues grans parets de vidre, a més d'un cel obert al segon sostre que s'eleva sobre l'edifici principal. L'entorn està enjardinat.

El cost de la inversió és de 0,4 milions d'euros.

Mes informació

Nou Centre d'Atenció Primària 

CAP La Mina

Es un centre de primer ordre per les seves instal·lacions distribuïdes en un edifici de 4.000m2 i l’instrumental mèdic que s’hi ha instal·lat. Es tracta de l’únic CAP de Catalunya que de manera integrada i avançada ofereix el major ventall de serveis mèdics 24h al dia tots els dies de l’any: medicina i infermeria de família, pediatria, atenció continuada, odontologia, treball social, suport d’especialistes i atenció a la salut sexual i reproductiva. També cobreix les àrees de salut mental i addiccions, i acull el centre sociosanitari per a la població drogodependent. El nou CAP dóna servei a una població de 16.000 persones. A més dels barris de la Mina i de la Catalana de Sant Adrià de Besòs, li pertoquen els veïns de les zones limítrofes amb Barcelona. Es troba al costat de l’antic ambulatori a la nova plaça de Maria Àngels Rosell.

El Departament de Salut va projectar aquesta Àrea de Salut Bàsica que ha tingut un cost de 9 milions d’euros.

Més informació