images/cabecera/4.jpg

Contingut

PLA ESPECIAL DE REFORMA I REORDENACIÓ (PERM)

 

La proposta del Pla de transformació suposa anar més enllà de la rehabilitació urbana, apropant-s'hi des d'una perspectiva àmplia, on els aspectes socials, econòmics, culturals i urbanístics s'integrin en un projecte global, que busca per sobre de tot, fer possible un nou escenari d'habitabilitat al barri. El Pla Especial de reordenació i millora del barri de la Mina (PERM) es recolza sobre tres instruments bàsics de l'urbanisme actual: el projecte urbà, l'ordenament flexible i la gestió factible.

Projecte urbà. L'estratègia del projecte passa per una intervenció radical: la creació d'una gran fissura central en el lloc on es trobaven originàriament els equipaments escolars i esportius del barri, utilitzada al mateix temps com a ruptura i sutura. Primer calia desmuntar per desprès refer, per tal de generar noves condicions d'hàbitat. La remodelació determina l'establiment d'un nou escenari urbà flexible i obert, sobre el que construir l'estratègia de la necessària renovació i revitalització del conjunt del barri. L'eix de la proposta urbanística de transformació, resideix en la construcció d'una cremallera urbana en mig del barri que sigui un nou lloc de centralitat, una columna vertebral que connecti les noves edificacions i les ja existents, un espai de relació de les noves activitats cíviques, socials, econòmiques i culturals. Una via de comunicació que suggereixi el recorregut des del Parc del Besòs fins al front marítim.

Així, la nova estructura urbana busca conjugar la centralitat, la diversitat i l'intercanvi, per acabar amb la divisió de la Mina Vella i la Mina Nova, l'estigmatització de la seva població i l'aïllament físic i social a que es va veure abocat el barri a partir de la dècada dels 80.

  • Centralitat. Els llocs centrals donen identitat a les ciutats, són els llocs de les manifestacions col.lectives, l'espai en el que se situen amb major referència els edificis públics, espai de relació, d'oci, de comerç, de cultura... espai on en definitiva la ciutat pren la seva màxima expressió.
  • Diversitat. El principi de la diversitat pren a la ciutat el seu valor més gran i ha de garantir la major riquesa de relacions entre els seus components. Diversitat, que ha de donar-se a tots els nivells: socials, en la composició de les persones; física, en la definició dels espais, l'arquitectura i els tipus d'habitatges; i econòmica en la diversificació de les activitats.
  • Intercanvi. Com un principi bàsic de relacions, fonamental per evitar l'atròfia, la descomposició i la fractura social que pot suposar l'aïllament de qualsevol col.lectiu humà. Obrir el barri suposa intervenir en la transformació urbana del teixit físic i social del barri, i al mateix temps connectar altre cop les seves funcions cíviques amb la resta dels barris de la ciutat.

En el conjunt s'opta per una barreja d'habitatges, diferents tipologies, espacialment diverses, de factura constructiva menor, ocupades pels actuals residents i els nouvinguts, i reforçat amb una significativa presència d'activitats econòmiques complementàries. Aquí es tenen en compte conceptes com continuïtat i discontinuïtat espacial dels polígons d'habitatges, que fa referència a la distància entre les peces i la relació entre aquestes, així com la qualitat i la coherència dels espais buits que es defineixen entre les edificacions.

Construcció d'un ordre flexible. Aquest passa per la definició d'una nova normativa oberta, que garantitzi els elements invariables del projecte i que, al mateix temps, pugui donar un alt grau de llibertat a la nova arquitectura, conscients de que sempre un bon exercici de l'arquitectura ha de comportar una millora substancial de l'ordenació final establerta. Així doncs, la normativa que acompanya el PERM, presenta algunes definicions noves, nous paràmetres i alguna regulació que és necessari que sigui interpretada de forma atenta, estudiant la documentació escrita i gràfica. Els criteris bàsics que donen la pauta per regular la nova edificació es poden resumir en quatre grans apartats, que es consideren fonamentals per a la construcció de la proposta del PERM: La configuració del carrer com l'element bàsic d'ordenació, la construcció de l'illa oberta, com a base del farcit de la nova fàbrica urbana, l'obligada coexistència de la diversitat tipològica de les noves edificacions i la incorporació d'espais lliures complementaris a l'habitatge.

 

Gestió factible. Es planteja en dues grans línies en funció de la consecució dels objectius plantejats, per una part la delimitació d'un unitat de gestió, a executar pel sistema de cooperació, que integri l'equilibri de costos i beneficis necessaris en tota actuació urbanística, i per altra la determinació de diverses actuacions concretes on es veu l'esforç de la inversió dels recursos públics, que s'executen mitjançant l'expropiació. L'actuació principal del Pla especial afecta un únic polígon d'actuació, per a l'execució de la rambla-passeig central i la transformació de les activitats industrials. D'aquesta manera al mateix temps en surten els beneficiaris i les càrregues derivades, que han possibilitat al sector privat garantir la viabilitat econòmica de l'actuació, i al sector públic disposar de sostre suficient par a la relocalització dels habitatges afectats i afavorir una major diversitat i barreja social dins el barri. Les altres actuacions suposaran intervencions d'enderroc i substitució sobre els blocs de pisos existents, amb una acurada gestió de població d'acord a les necessitats del barri.

Per a la resta d'actuacions, com són la rehabilitació dels habitatges, la construcció d'equipaments i la urbanització dels espais localitzats fora del Pla, no cal cap instrument de gestió específic, perquè es compta amb els pressupostos que l'administració destina al conjunt de la reordenació i millora del barri.

 

PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ

L'objectiu del Projecte de reparcel.lació ha estat definir el marc de referència on s'han hagut de fer efectives la distribució dels beneficis i les càrregues derivades de l'execució del PERM del barri de la Mina, entre tots els propietaris afectats, tan públics com privats. La seva finalitat ha estat ordenar el sòl afectat per l'actuació prevista que inclou el polígon industrial i la zona central del barri, i a l'hora establir la nova estructura d'espais lliures, equipaments, i distribució dels aprofitaments fixats en el planejament que s'executa.

Particularitats més rellevants que presenta el Projecte de reparcel.lació. Es tracta de la reparcel.lació de sòl urbà per cobrir les previsions urbanístiques de la zona central de la Mina, on s'hi està fent el nou passeig central. I, la desaparició del polígon industrial del costat del barri per requalificar-lo en zona residencial, d'acord també, amb el que fixa el PERM. L'extenció total és de 140.460 metres quadrats, en el qual s'ha previst la construcció de 156.187 metres quadrats de sostre. D'aquest total, 57.484 es destinen a serveis i 98.693 a ús residencial, per a la construcció d'aproximadament 1.090 habitatges.

 

El que anomenem unitat d'actuació, és a dir, la zona afectada per l'execució del Pla espacial (àrea central del barri i parcel.les industrials), inclou un total de 75 titularitats diferents, entre públiques i privades. El 52,72 per cent de la superfície és sòl de titularitat pública (Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Entitat Metropolitana del Transport i Patronat Municipal de l'habitatge de Barcelona), el 47,28 per cent restant és privat.

Així mateix, s'afecta un total de 42 activitats industrials o productives amb processos molt diversos, que van des de la transformació i producció, fins la logística, distribució i emmagatzematge, sobre locals de mides i superfícies també molt diverses i repartides, majoritàriament de dimensions mitjanes entre 400 i 700 m2 , coexistint però, amb locals de menor mida, així com alguns de més significatius amb superfícies superior a 1.000 m2 de sostre. Dins de les afectacions d'ús, s'inclouen també els diferents habitatges i residents, poc més de 12 unitats familiars, que en resulten incompatibles amb la nova ordenació. Els costos d'indemnització per activitats o reallotjament ascendeixen a un total de 17.387.784 euros.

Les finques de titularitat pública afectades participen de la distribució de beneficis i càrregues d'acord amb el que estableix la llei, amb l'única excepció de la vialitat, ja que aquests terrenys van ser adquirits a través de l'institut que va fer les primeres expropiacions els anys 60. La major part del sòl públic va ser adquirides per l'Institut Nacional de l'Habitatge, mitjançant una expropiació feta en el marc de la dictadura franquista. Posteriorment, aquests terrenys van ser cedits a l'ajuntament de Barcelona i, en alguns casos, traspassats a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a les propietats de l'Entitat Metropolitana del transport van ser expropiades a Renfe.

Una part del sostre adscrit a habitatge que ha correspost a les administracions públiques en virtut de les finques que han aportat, es traduirà en alguna de les modalitats d'habitatge protegit previstes en la legislació vigent, amb la finalitat de garantir el dret de reallotjament de les famílies que ocupen els pisos afectats per l'execució de la nova ordenació del Pla Especial.

D'entre les propietats de titularitat privada, varies de les finques aportades ho són en règim de propietat horitzontal. Es tracta d'edificacions que s'han enderrocat, per això l'adjudicació de la finca compensatòria es fa en règim de comunitat de béns. Les participacions s'han fixat d'acord amb les quotes que correspondrien als propietaris en la propietat horitzontal extinta, sense que això sigui en perjudici de les indemnitzacions que hagin pogut correspondre a alguns dels propietaris per raó del final de l'ús o explotació dels pisos o locals.

 

PLÀNOLS D'EVOLUCIÓ DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DEL BARRI DE LA MINA

A través d'aquesta representació gràfica us mostrem el desenvolupament cronològic del Pla de Transformació pel que fa a l'àmbit de la regeneració urbana. Disposeu de cinc plànols evolutius on s'indiquen les diverses actuacions a mesura que es van completant i que podeu identificar pels colors i els enunciats.

 

 

Plànol d'evolució del barri de la Mina (Abril 2005)

Plànol d'evolució del barri de la Mina (Gener 2007)

Plànol d'evolució del barri de la Mina (Juny 2008)

Plànol d'evolució del barri de la Mina (Febrer 2011)

Plànol d'evolució del barri de la Mina (Febrer 2012)

Plànol d'evolució del barri de la Mina (Desembre 2014)

THE URBAN II CIP FOR SANT ADRIÀ DE BESÒS

URBAN II is a Community Initiative financed by the European Regional Development Fund for the economic and social regeneration of troubled urban areas.

The Community Initiative URBAN II Programme for Sant Adrià de Besòs (SAB) constitutes the action plan approved by the European Commission for the promotion of sustainable urban development in Sant Adrià de Besòs by means of the priority action in the district of La Mina.



THE DISTRICT OF LA MINA

The urbanistic, economic and social characteristics and conditions of the district of La Mina make this geographical area a ‘natural’ candidate for those actions co-financed by the Community Initiative URBAN.

This district was born in a rapid fashion in order to re-house settlers from slums. Thus, the environment has never been the best one for the development of co-operation relations and a ‘gradual approach’ between social groups that would be expected for the ‘natural’ construction of a district-like social tissue. All this led to the reproduction (in a new environment) of the situations of marginality and the exclusion dynamics existing in the districts where the new population came from.

Despite all actions and investments carried out up to date, no effective change has been achieved regarding the social situation of the area. This is due to the difficulties in articulating a global action that is provided with the necessary resources and the coordination of all public administrations. The area has experienced an ongoing and progressive deterioration up to date. The current situation is characterised by:

• The physical and social isolation of the district and its inhabitants. 

• A serious degradation of urbanistic and environmental surroundings.

• Des déficits de formation importants, faible qualification et manque d'habitudes de travail d'une partie importante de la population. 

• Considerable training deficits, poor qualification and lack of working habits in a relevant group of population. 

• Other serious social problems: the high density and poor quality of the housing; the lack of resources or regular income; the high number of women as heads of single-parent families; the links with delinquency, often associated to drug dealing and consumption, etc.

• The appropriation of public space on the part of groups showing uncivic behaviour.

• The weakness of the social and family networks.



OBJECTIVES

The strategic objectives set for the URBAN II CIP as an answer to the problems detected are:

• To revalue the urbanistic environment of the district of La Mina and to improve housing conditions in order to turn the district into a ‘place of residence‘ and not into a shelter or a temporary abode to those who intend to leave the district looking for areas with better prospects.

• To improve the perception of the district and its residents, both in La Mina and in the rest of the Metropolitan Area, particularly in the other districts within Sant Adrià de Besòs.

• To recuperate underused plots, removing uncontrolled waste and encouraging its selective gathering and recycling, as well as setting the basis for civic behaviour on the part of the residents in urbanistic and environmental terms.

• To structure, in a coherent way, the urbanistic actions already existing in the district, by using a suitable tool of urbanistic planning – the Special Reordenation and Improval Plan (Plan Especial de Reordenación y Mejora, PERM) – and generating different reference points (by means of public building), in social terms and in terms of ‘landscape’.

• To connect – in a urbanistic and social sense - the district of La Mina with the rest of the Metropolitan Area and, particularly, with the rest of the municipality of Sant Adrià de Besòs.

• To consolidate the already-existing economic activity, both as a potential source of employment and due to its capability when it comes to social structuring.

• To improve the employability factors of the active, or potentially active, population in the district, by making insertion into the labour market easier, particularly for the less favoured collectives.

• To reduce the incidence of the currently existing marginalisation and exclusion dynamics, paying special attention to those collectives that are potentially more exposed.

• To fight delinquency in the district, both from the point of view of prevention and penal mediation and also of the coordination and improval of the State security forces’ answer.

• To promote civic and solidary behaviour in the district by forming a Community Work Network that includes neighbours associations and NGOs and involves the residents in the flux of social life and coexistence in the district of La Mina.



PRIORITIES AND MESURES

These objectives are reflected in the programming of the URBAN II CIP for SAB according to the following priorities and measures.


Priorities and measures

PRIORITY 1. MIXED USAGE AND REURBANIZATION
Measure 1.1. Recuperation of abandoned and polluted plots. Rehabilitation of public spaces, including green spaces.
Measure 1.2.: Building, renovating and endowment of buildings in order to develop social, cultural, leisure and sport activities.
PRIORITY 2. EMPLOYERS AND PACTS FOR EMPLOYMENT
Measure 2.1. Support to business activities, to the trade and the crafts, to social economy, to cooperatives, mutual benefit societies and services for small and medium enterprises (SMEs).
Measure 2.5. Creation and improval of health services and other social services, particularly those for the elder and children (nursery schools) and other disfavoured collectives.
Measure 2.7. Training actions for the unemployed and the employed in order to update their training and their adaptation to the new working organisation and information technologies and communications, giving priority to integrated itineraries for professional insertion and to the development of new sources of occupation.
PRIORITY 3. INTEGRATION OF MARGINALIZED PERSONS AND ACCESS TO BASIC SERVICES
Measure 3.5. Creation of workshop schools and training centres. Conditioning and improval of those already existing.
PRIORITY 5. WASTE TREATMENT AND REDUCTION; WATER MANAGEMENT AND REDUCTION OF NOISE; REDUCTION OF HYDROCARBUR CONSUMPTION
Measure 5.1. Promotion of waste reduction, total recycling, gathering and selective treatment.
PRIORITY 6. DEVELOPMENT OF THE POTENTIAL OF THE TECHNOLOGIES IN THE INFORMATION SOCIETY
Measure 6.1. Promotion of the use and access to information technologies and communication among citizens, particularly for purposes of training, employability, education and culture.
Measure 6.2. Development of public interest services, particularly in the fields of education and training, health, information about the environment and support to SMEs, especially when it comes to e-commerce and proximity services.
PRIORITY 7. ASSESSMENT, MANAGEMENT AND FOLLOW-UP. IMPROVAL IN THE URBAN GOVERNMENT
Measure 7.2. Information and publicity campaigns, key actions to improve access to information (especially in terms of environment) and citizen participation in the decision-making processes.
Measure 7.3. Promotion of networks for the exchange of experiences and good practices, as well as the development of a community database about good practices in management and sustainability of cities.
Measure 7.5. Expenses deriving from management, monitoring and control tasks.

 

Serveis i entitats del Consorci de la Mina