PLA ESPECIAL DE REFORMA I REORDENACIÓ (PERM)

La proposta del Pla de transformació suposa anar més enllà de la rehabilitació urbana, apropant-s'hi des d'una perspectiva àmplia, on els aspectes socials, econòmics, culturals i urbanístics s'integrin en un projecte global, que busca per sobre de tot, fer possible un nou escenari d'habitabilitat al barri. El Pla Especial de reordenació i millora del barri de la Mina (PERM) es recolza sobre tres instruments bàsics de l'urbanisme actual: el projecte urbà, l'ordenament flexible i la gestió factible.

Projecte urbà. L'estratègia del projecte passa per una intervenció radical: la creació d'una gran fissura central en el lloc on es trobaven originàriament els equipaments escolars i esportius del barri, utilitzada al mateix temps com a ruptura i sutura. Primer calia desmuntar per desprès refer, per tal de generar noves condicions d'hàbitat. La remodelació determina l'establiment d'un nou escenari urbà flexible i obert, sobre el que construir l'estratègia de la necessària renovació i revitalització del conjunt del barri. L'eix de la proposta urbanística de transformació, resideix en la construcció d'una cremallera urbana en mig del barri que sigui un nou lloc de centralitat, una columna vertebral que connecti les noves edificacions i les ja existents, un espai de relació de les noves activitats cíviques, socials, econòmiques i culturals. Una via de comunicació que suggereixi el recorregut des del Parc del Besòs fins al front marítim.

Així, la nova estructura urbana busca conjugar la centralitat, la diversitat i l'intercanvi, per acabar amb la divisió de la Mina Vella i la Mina Nova, l'estigmatització de la seva població i l'aïllament físic i social a que es va veure abocat el barri a partir de la dècada dels 80.

• Centralitat. Els llocs centrals donen identitat a les ciutats, són els llocs de les manifestacions col.lectives, l'espai en el que se situen amb major referència els edificis públics, espai de relació, d'oci, de comerç, de cultura... espai on en definitiva la ciutat pren la seva màxima expressió.
• Diversitat. El principi de la diversitat pren a la ciutat el seu valor més gran i ha de garantir la major riquesa de relacions entre els seus components. Diversitat, que ha de donar-se a tots els nivells: socials, en la composició de les persones; física, en la definició dels espais, l'arquitectura i els tipus d'habitatges; i econòmica en la diversificació de les activitats.
• Intercanvi. Com un principi bàsic de relacions, fonamental per evitar l'atròfia, la descomposició i la fractura social que pot suposar l'aïllament de qualsevol col.lectiu humà. Obrir el barri suposa intervenir en la transformació urbana del teixit físic i social del barri, i al mateix temps connectar altre cop les seves funcions cíviques amb la resta dels barris de la ciutat.

En el conjunt s'opta per una barreja d'habitatges, diferents tipologies, espacialment diverses, de factura constructiva menor, ocupades pels actuals residents i els nouvinguts, i reforçat amb una significativa presència d'activitats econòmiques complementàries. Aquí es tenen en compte conceptes com continuïtat i discontinuïtat espacial dels polígons d'habitatges, que fa referència a la distància entre les peces i la relació entre aquestes, així com la qualitat i la coherència dels espais buits que es defineixen entre les edificacions.

Construcció d'un ordre flexible. Aquest passa per la definició d'una nova normativa oberta, que garantitzi els elements invariables del projecte i que, al mateix temps, pugui donar un alt grau de llibertat a la nova arquitectura, conscients de que sempre un bon exercici de l'arquitectura ha de comportar una millora substancial de l'ordenació final establerta. Així doncs, la normativa que acompanya el PERM, presenta algunes definicions noves, nous paràmetres i alguna regulació que és necessari que sigui interpretada de forma atenta, estudiant la documentació escrita i gràfica. Els criteris bàsics que donen la pauta per regular la nova edificació es poden resumir en quatre grans apartats, que es consideren fonamentals per a la construcció de la proposta del PERM: La configuració del carrer com l'element bàsic d'ordenació, la construcció de l'illa oberta, com a base del farcit de la nova fàbrica urbana, l'obligada coexistència de la diversitat tipològica de les noves edificacions i la incorporació d'espais lliures complementaris a l'habitatge.

Gestió factible. Es planteja en dues grans línies en funció de la consecució dels objectius plantejats, per una part la delimitació d'un unitat de gestió, a executar pel sistema de cooperació, que integri l'equilibri de costos i beneficis necessaris en tota actuació urbanística, i per altra la determinació de diverses actuacions concretes on es veu l'esforç de la inversió dels recursos públics, que s'executen mitjançant l'expropiació. L'actuació principal del Pla especial afecta un únic polígon d'actuació, per a l'execució de la rambla-passeig central i la transformació de les activitats industrials. D'aquesta manera al mateix temps en surten els beneficiaris i les càrregues derivades, que han possibilitat al sector privat garantir la viabilitat econòmica de l'actuació, i al sector públic disposar de sostre suficient par a la relocalització dels habitatges afectats i afavorir una major diversitat i barreja social dins el barri. Les altres actuacions suposaran intervencions d'enderroc i substitució sobre els blocs de pisos existents, amb una acurada gestió de població d'acord a les necessitats del barri.

Per a la resta d'actuacions, com són la rehabilitació dels habitatges, la construcció d'equipaments i la urbanització dels espais localitzats fora del Pla, no cal cap instrument de gestió específic, perquè es compta amb els pressupostos que l'administració destina al conjunt de la reordenació i millora del barri.

PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ

L'objectiu del Projecte de reparcel.lació ha estat definir el marc de referència on s'han hagut de fer efectives la distribució dels beneficis i les càrregues derivades de l'execució del PERM del barri de la Mina, entre tots els propietaris afectats, tan públics com privats. La seva finalitat ha estat ordenar el sòl afectat per l'actuació prevista que inclou el polígon industrial i la zona central del barri, i a l'hora establir la nova estructura d'espais lliures, equipaments, i distribució dels aprofitaments fixats en el planejament que s'executa.

Particularitats més rellevants que presenta el Projecte de reparcel.lació. Es tracta de la reparcel.lació de sòl urbà per cobrir les previsions urbanístiques de la zona central de la Mina, on s'hi està fent el nou passeig central. I, la desaparició del polígon industrial del costat del barri per requalificar-lo en zona residencial, d'acord també, amb el que fixa el PERM. L'extenció total és de 140.460 metres quadrats, en el qual s'ha previst la construcció de 156.187 metres quadrats de sostre. D'aquest total, 57.484 es destinen a serveis i 98.693 a ús residencial, per a la construcció d'aproximadament 1.090 habitatges.

El que anomenem unitat d'actuació, és a dir, la zona afectada per l'execució del Pla espacial (àrea central del barri i parcel.les industrials), inclou un total de 75 titularitats diferents, entre públiques i privades. El 52,72 per cent de la superfície és sòl de titularitat pública (Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Entitat Metropolitana del Transport i Patronat Municipal de l'habitatge de Barcelona), el 47,28 per cent restant és privat.

Així mateix, s'afecta un total de 42 activitats industrials o productives amb processos molt diversos, que van des de la transformació i producció, fins la logística, distribució i emmagatzematge, sobre locals de mides i superfícies també molt diverses i repartides, majoritàriament de dimensions mitjanes entre 400 i 700 m2 , coexistint però, amb locals de menor mida, així com alguns de més significatius amb superfícies superior a 1.000 m2 de sostre. Dins de les afectacions d'ús, s'inclouen també els diferents habitatges i residents, poc més de 12 unitats familiars, que en resulten incompatibles amb la nova ordenació. Els costos d'indemnització per activitats o reallotjament ascendeixen a un total de 17.387.784 euros.

Les finques de titularitat pública afectades participen de la distribució de beneficis i càrregues d'acord amb el que estableix la llei, amb l'única excepció de la vialitat, ja que aquests terrenys van ser adquirits a través de l'institut que va fer les primeres expropiacions els anys 60. La major part del sòl públic va ser adquirides per l'Institut Nacional de l'Habitatge, mitjançant una expropiació feta en el marc de la dictadura franquista. Posteriorment, aquests terrenys van ser cedits a l'ajuntament de Barcelona i, en alguns casos, traspassats a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a les propietats de l'Entitat Metropolitana del transport van ser expropiades a Renfe.

Una part del sostre adscrit a habitatge que ha correspost a les administracions públiques en virtut de les finques que han aportat, es traduirà en alguna de les modalitats d'habitatge protegit previstes en la legislació vigent, amb la finalitat de garantir el dret de reallotjament de les famílies que ocupen els pisos afectats per l'execució de la nova ordenació del Pla Especial.

D'entre les propietats de titularitat privada, varies de les finques aportades ho són en règim de propietat horitzontal. Es tracta d'edificacions que s'han enderrocat, per això l'adjudicació de la finca compensatòria es fa en règim de comunitat de béns. Les participacions s'han fixat d'acord amb les quotes que correspondrien als propietaris en la propietat horitzontal extinta, sense que això sigui en perjudici de les indemnitzacions que hagin pogut correspondre a alguns dels propietaris per raó del final de l'ús o explotació dels pisos o locals.