El Pla de Transformació preveu la redistribució dels espais comuns, interconnectar la Mina amb el seu entorn, construir nous equipaments i augmentar el parc d'habitatges. Es va decidir, doncs, recuperar els terrenys de l'eix central del barri ocupat per vells equipaments i la totalitat del polígon industrial situat a l'extrem litoral. L'objectiu ha estat construir una nova columna vertebral del barri, una Rambla de mar fins el parc del Besòs. De manera que al llarg de rambla s’hi construeix nou habitatge -ampliant el de protecció oficial i incorporant-hi de bell nou el de mercat lliure-, i s’hi ubiquen alguns dels nous equipaments.

Aquesta intervenció, en la zona central, ha estat clau per poder relligar els dos sectors del barri, tradicionalment desconnectats per antigues barreres arquitectòniques que s’han eliminat. El projecte dels nous equipaments es fa amb criteris d’urbanisme social perquè la seva funció és acollir les iniciatives i necessitats socials, culturals, educatives i esportives de la comunitat, tot buscant una ubicació més oberta i racional. Aquestes noves instal·lacions s’han concebut per al conjunt de la població de Sant Adrià i per a la dels barris veïns de Barcelona i Badalona, amb l'objectiu de promoure l'intercanvi i, d'aquesta manera, acabar amb l'estereotip de barri aïllat i marginal.

ELS NOUS EQUIPAMENTS
En parèntesi data d'entrada en funcionament

• Comissaria del Cos de Mossos d'Esquadra de Sant Adrià de Besos (gener 2003)
• Institut-Escola La Mina, Edifici primària (setembre 2005)
• Institut-Escola La Mina, Edifici secundària (gener 2006)
• Zona Esportiva La Mina (juliol 2008)
• Església - Centre d'activitats socioeducatives (gener 2009)
• Espai Cultural Font de la Mina (maig 2009)
• Centre de culte de l'Església Evangèlica (setembre 2011)
• Nou Centre d'Atenció Primària (juny 2017)

Comissaria dels Mossos d'Esquadra de Sant Adrià de Besòs

És el primer equipament que es va construir i inaugurar a la Mina, el mes de gener de 2003. La nova comissaria dels Mossos d'Esquadra es va fer seguint el pla de desplegament de la policia autonòmica catalana per donar servei a la ciutat de Sant Adrià de Besòs, amb una dotació inicial de 100 agents. La seva construcció va començar el mes de juliol de 2002 i va suposar l'inici de les obres previstes al Pla de transformació. Va suposar l’enderroc de l'edifici que allotjava l'Escola d'Adults al carrer Cristòfol de Moura, cantonada amb el carrer de Mart.

La intervenció de la policia catalana, contribueix als objectius del Pla de transformació de millora de la convivència i el civisme amb la lluita contra els delictes del narcotràfic i la prevenció de la violència.

• Inauguració: gener 2003
• Inversió: 1,5 milions d'euros. Equipament finançat per la Generalitat

Institut-Escola La Mina (Edifici primària)

L’enderroc obligat, juntament amb el de l’antic poliesportiu exterior, dels dos vells centres escolars situats on ara hi ha la rambla, ha permès, redimencionar, modernitzar i adaptar aquests equipaments a les necessitats actuals. En el moment de planificar-los es va pensar en dos centres independents: un d’infantil i primària i un institut de secundària. Així van entrar en funcionament el mes de setembre de 2005 l’Escola Mediterrània i el gener del 2006 l’Institut Fòrum 2004. Posteriorment, l’any 2016, es van fusionar en, l’actual, l’Institut Escola La Mina.

Infantil i Primària (3 a 12 anys)

La nova escola es troba entre la rambla de la Mina i el carrer del Mar, fent cantonada amb l'avinguda Manuel Fernández Márquez. Es tracta d'un edifici de tres cossos per acollir les àrees d'infantil, primària i el gimnàs, que segueix els requisits de les noves construccions escolars d'acord amb la legislació de la Generalitat. Així, totes les aules donen a l'exterior i tenen connexió informàtica. Disposa d'aules adaptades per a activitats específiques (psicomotricitat, música, arts plàstiques, noves tecnologies,...). El projecte de l'arquitecte, Esteve Puigdengolas, deixa amplis espais lliures entre les tres seccions de l'edifici per no crear una barrera visual entre la Mina Vella i la Mina Nova, com passava amb les antigues escoles. I està dissenyat per tenir un ús social i esportiu per al conjunt de la comunitat, més enllà de l'horari lectiu. Així, doncs, la biblioteca, per exemple, també té accés des del carrer.

• Inauguració: Setembre 2005
• Inversió: 4,7 milions d'euros

Secundària (12 a 16 anys) i Formació professional ( a partir de 16)

Està format per dos edificis ben diferents. El de secundària, de planta rectangular i composat per cubs que sobresurten de la façana. I l'altre, en forma d'L i no tan alt, acull les instal·lacions d'FP, el gimnàs, un espai polivalent i la cafeteria del centre. Posteriorment, el centre va incorporar el solar del costat que s’utilitza com a zona d’esbarjo i hort. Els seus arquitectes Joan Pascual i Ramon Ausió, van planejar un edifici que ofereix als seus ocupants un espai de treball racional, organitzat i ple de llum. Està situat a tocar del futur Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya.

• Inauguració: gener 2006, durant el curs 2005-2006
• Inversió: 5,1 milions d'euros

Mes informació

Zona Esportiva La Mina

És obra dels arquitectes David Bochaca i Marc Forés, i es troba ubicada en un dels nous carrers, el dedicat a l’artista català Arístides Maillol. Ocupa uns terrenys que havien format part de l'antic polígon industrial, tocant a la Ronda Litoral, per sota de l'avinguda Manuel Fernández Márquez. Té més de 3.700 metres quadrats i disposa d'un edifici principal d'accés, una pista exterior de futbol 7 i una zona de vuit pistes de petanca amb el seu edifici adjacent. A la planta baixa hi ha una pista polivalent de parquet amb graderia retràctil que permet la disposició de tres pistes transversals per a la pràctica de diversos esports de pista coberta, una lluminosa sala, equipada amb els més moderns aparells de gimnàstica, a més, dels vestuaris i les oficines. A la planta de dalt hi ha la gran sala de 500 metres quadrats destinada a la pràctica de la lluita grecoromana, molt popular al barri, així les dependències de la Federació Catalana de Lluita.

• Inauguració: juny 2008
• Inversió: 4,7 milions d'euros

Església parroquial de Nostra senyora de les Neus i Centre d'activitats socio-educatives

L'antiga parròquia del carrer de Cristòfol de Moura, estava afectada pel Pla de transformació que, alhora, preveia la seva reubicació al carrer del Mar, concretament al solar de l'antic camp de futbol del barri. La nova església, obra de l'arquitecte Manuel Ribas, té capacitat per acollir prop de 200 persones i disposa d'espais propis per als serveis religiosos (capella, sagristia, catequesi...). Així, com, altres dependències per a activitats socioeducatives lligades a la vida de la parròquia (Centre obert, Servei matern-infantil, Punt Òmnia, i la Unitat d'escolarització compartida). A l'espai central, entre les dues seccions de l’edifici i just darrere de l'altar, s’hi ha fet un jardí. Diversos accessos al centre des del carrer del Mar i des del nou passeig per a vianants, Teresa de Calcuta, faciliten l'ús i la comunicació entre les dependències interiors.

• Inauguració: gener de 2009
• Inversió: 1,9 milions d'euros

Espai Cultural Font de la Mina

És un espai polivalent que disposa de diverses sales i espais de trobada, i acull la biblioteca Font de la Mina, la segona de Sant Adrià de Besòs, gestionada per la Diputació de Barcelona. Aquesta dóna servei a una població que va més enllà de la del barri de la Mina i és un referent cultural a la zona. Es tracta d'un edifici emblemàtic, singular i modern pensat per a reforçar la idea de la renovació del barri i amb una ubicació central, just al costat de la nova Rambla de la Mina, al carrer de Ponent. És obra de l'arquitecte badaloní, Alfons Soldevila i Barbosa, que ha plantejat un edifici de gran adaptabilitat. Destaca per la seva lluminositat i una gran porxada d'entrada. L'ampli vestíbul, utilitzat per exposicions i actes socioculturals, incorpora l'antiga balconada i el sostre de fusta dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, que hi havia a l'antic Centre Cívic, enderrocat per construir-hi el nou espai. A més, de les sales de biblioteca i de lectura, pròpiament dites, i de l'àrea infantil, el nou equipament disposa de diverses sales multifuncionals, i d'una sala d'actes amb capacitat per a unes 150 persones equipada amb cabines de traducció simultània.

• Inauguració: juny 2009
• Inversió: 4,7 milions d’euros

Centre de culte de l'Església Evangèlica de Filadèlfia

L'Església Evangèlica de Filadèlfia ha substituït uns antics locals al nucli de Can Có, enderrocats al carrer d’Occident per l’afectació del Pla de Transformació, per un nou centre de culte de nova construcció al carrer de Llevant, al costat del Casal Cívic i Comunitari. El nou temple és un edifici d'una sola planta amb sostre alt i entrada porxada, obra de l'equip d'arquitectes Jornet Llop Pastor. A l'interior, en un segon nivell elevat, disposa d'un cor que permet ampliar l'aforament del recinte. Destaca la seva lluminositat, per les seves dues grans parets de vidre, a més d'un cel obert al segon sostre que s'eleva sobre l'edifici principal. L'entorn està enjardinat.

• Inauguració: setembre 2011
• Inversió: 0,4 milions d'euros

Nou Centre d'Atenció Primària 

El CAP La Mina és un centre de primer ordre per les seves instal·lacions distribuïdes en un edifici de 4.000 m2 i l’instrumental mèdic que s’hi ha instal·lat. Es tracta de l’únic CAP de Catalunya que de manera integrada i avançada ofereix el major ventall de serveis mèdics 24 h al dia tots els dies de l’any: medicina i infermeria de família, pediatria, atenció continuada, odontologia, treball social, suport d’especialistes i atenció a la salut sexual i reproductiva. També cobreix les àrees de salut mental i addiccions, i acull el centre sociosanitari per a la població drogodependent. Dona servei a una població de 16.000 persones. A més dels barris de la Mina i de la Catalana de Sant Adrià de Besòs, li pertoquen els veïns de les zones limítrofes amb Barcelona. Es troba al costat de l’antic ambulatori a la nova plaça de Maria Àngels Rosell.

• Inauguració: juny 2017. Equipament projectat i finançat per la Generalitat
• Inversió: 9 milions d’euros.

Més informació