En el marc de les sortides socioculturals que realitza el Situa’t, projecte de la Xarxa de Serveis d’Inserció Sociolaboral de la Mina, els seus usuaris han pogut visitar el refugi antiaeri del barri de Sant Joan de Sant Adrià i el Camp de la Bota.
Aquestes dues visites s’engloben en una línia pedagògica i cultural de recuperació de la memòria històrica, però també de la memòria familiar i del barri i del municipi. En aquest sentit, la primera sortida s’ha centrat a recuperar els testimonis de la guerra civil a Sant Adrià de Besòs i visitar un espai d’aixopluc i protecció davant dels bombardejos de les aviacions afines a les tropes feixistes. El refugi antiaeri, situat a la Plaça Francesc Macià, fou construït el 1938 com demostra un gravat amb la data i les sigles de la Confederació Nacional del Treball i va servir per protegir la població civil durant nombrosos bombardejos duts a terme per l’aviació italiana. Tanmateix, llavors la guerra estava a punt de finalitzar. L’augment de la intensitat dels atacs l’últim any de la contesa va motivar la seva construcció. Aquesta experiència de construcció col·lectiva ha encetat les reflexions del grup al voltant de la cooperació entre els veïns i el suport mutu que sorgeix en situacions extremes. Per finalitzar la primera visita, el grup ha visitat el Casal de Cultura per visualitzar i comentar el documental Els Nens del Besòs en què es recullen els testimonis de l’època. El suport mutu, la vida en comunitat, la guerra i la pobresa també han estat un dels fils conductors de la segona visita:
No obstant això, el Camp de la Bota, a part d’indret de convivència, ha estat escenari d’execucions i d’exercicis bèl·lics, mentre el refugi antiaeri s’ha convertit en símbol de resistència i de vida. Al Camp de la Bota, actual Port Fòrum, el Situa’t ha recuperat una memòria històrica, però segurament d’una forma més íntima i familiar. A grans trets són tres els esdeveniments que marquen l’indret del Camp de la Bota: etimològicament obté el seu nom de la presència de tropes napoleòniques a principis del segle XIX, que feien servir el parapet que hi havia com a blanc de camp de tir, en francès, butte. En segon lloc, coincidint amb l’Exposició Internacional de 1929, s’hi instal·len les primeres famílies que hi construeixen barraques. El barraquisme no arribaria a la seva fi al Camp de la Bota fins a principis dels anys 90. Hi viurien fins a 5000 persones en pobresa però en comunitat. Per últim, les execucions massives (unes 1700) durant la postguerra han marcat també aquest castigat territori, que arran d’aquests fets avui esdevé lloc d’homenatge i memòria.
Memòria història i personal
Més en particular, alguns dels usuaris del Situa’t han pogut recordar les seves infàncies al Camp de la Bota, la vida en comunitat i la cooperació que s’hi desplegava, els seus ancestres, les escoles, els àpats col·lectius, les morts a la via del tren que hi passava i, finalment, els trasllats cap a la Mina als anys 70 i 80. Per finalitzar aquest recorregut al passat, els participants han pogut recórrer a un altre registre de memòria: l’art postmodernista català. Mitjançant les obres d’Isidre Nonell, que pintava escenes del Camp de la Bota i models gitanes que hi habitaven, ha estat possible recuperar algunes anècdotes més personals. Fins i tot alguna usuària ha explicat els relats que rebia de menuda per part de la seva àvia, que recordava un pintor paio, en Nonell, que els demanava permís per a pintar-les de perfil, i sempre amb una retribució justa. La memòria, doncs, una pràctica que transcendeix un sol registre i es reprodueix a través de la paraula, les imatges, les construccions i l’art.
Agraïm les explicacions del guia del Museu de la Immigració, Jordi Vilalta, que ens ha acompanyat durant aquest itinerari. Així mateix, també és d’agrair que a Sant Adrià els espais de memòria siguin oberts a tothom de forma inclusiva, independentment del nivell cultural, social, econòmic o de mobilitat de cada persona. L’accés gratuït a aquests espais i a les activitats culturals i formatives són un dels pilars per un desenvolupament a les activitats culturals i formatives són un dels pilars per un desenvolupament comunitari integral.