Dilluns, gimnàstica passiva; dimarts, memòria viva; dimecres, treballs manuals; dijous, ioga; divendres, art teràpia, i totes les tardes bingo. El Casal de la gent gran ofereix, a més, entre quaranta i seixanta menús diaris, i els serveis de perruqueria i podologia als seus socis, majorment dones, del barri de la Mina que es coneixen des que cap a finals dels anys 60 van anar venint a viure-hi.
Ara, després d’anys de treballar dur per pujar la família havent superat l’esforç extra que els ha suposat fer-ho en el context d’aquest barri marcat, troben al Casal un lloc de reunió, de trobada i atenció. El Casal està situat al cor de la Mina vella, la que va ser la primera fase de construcció del barri i on hi ha els primers pisos que es van adjudicar. Deixaven enrere diversos assentaments barraquistes dels que, malgrat les penúries, sí que en van rescatar i portar cap aquí el sentit de comunitat i companyonia. Que es va entendre bé amb el grup de famílies originàries del delta del Besòs que van patir l’expropiació de les seves masies i els seus camps de conreu, i que també van haver de instal•lar-se al nou barri.
Esmorzars, dinars i berenars diaris
Aquest matí a la cuina ja estaven en marxa les mandonguilles que anaven de segon plat després de la minestra de verdures pel dinar d’avui, de postres potser poma al forn o arròs amb llet, i sinó serà un iogurt o una peça de fruita. Per demà toca sardina fina que el peixater ha portat directament del mercat. Aquesta setmana hi haurà fideus a la cassola o llenties amb croquetes de bacallà, un dia verdura i pollastre, i per divendres està previst escudella barrejada amb truita de patates. També se serveixen esmorzars i berenars de dilluns a dissabte.
Mentrestant, el programa d’activitats se segueix a la sala del costat amb els talleristes especialitzats. El dia de manualitats es fan tota mena de tècniques, des del ganxet i la mitja de tota la vida, fins les més novadoses, com les nines fofuchas, originaries del brasil que es fan amb foamy i que cadascuna és única, totalment artesanals; passant pels gravats en vidre i estany, les decoracions amb pasta modelable i porcellana russa i el paper faller... la qüestió és moure les mans i les neuromes. A Arteràpia, on es tracta de “fer visible l’invisible”, segons ens expliquen, el desembre passat van tenir la iniciativa de “vestir” de color els arbres de la plaça de davant el casal. Armades cadascuna amb els seus ganxets i agulles de fer mitges van aconseguir un treball coral vistós i molt significatiu, per al seu barri, on el més optimista els va dir que “no durarien dos dies”. Ans al contrari, fora d’alguna bretolada puntual, la performance va ser molt ben rebuda i respectada.
L’entitat té prop d’uns 950 membres associats i una assistència que pot oscil•lar entre les 15 i les 25 persones a les activitats diàries, més les que fan ús de la perruqueria oberta de dimarts a dissabte pels matins i els divendres també per la tarda. Les visites de la podòloga són els divendres dos cops per mes. Les ganes d’aprendre i de fer coses noves es fan notar entre el grup de les persones més assídues, fins i tot, diuen que s’atrevirien amb provar de fer anar les noves tecnologies.