Jugar és una font inesgotable de plaer, alegria, descobriments, reptes i satisfaccions. Des de sempre el joc ha estat fonamental en el desenvolupament de les persones, contribueix al creixement equilibrat del cos, la intel•ligència, l’afectivitat i la sociabilitat. Un nen que juga és un nen sa. Així ho fa sentir el Manifest de l’Associació Internacional pel Dret a Jugar.
.
Al barri de la Mina ens prenem molt seriosament aquest dret, de manera que cada any celebrem amb una gran festa aquest dia, organitzada per les entitats infantils i juvenils. Aquest any la proposta que fèiem a tothom que s’hi volgués sumar era el Joc reciclat, perquè no cal que les joguines siguin totes comprades. Ens les podem fer nosaltres amb multitud de materials de rebuig, aplicant l’eina de la imaginació. La celebració commemorativa i reivindicativa del Dret al joc es va fer al parc del Besòs, va haver-hi tallers de joguines reciclades, espectacle amb els Grimpallunes i les andròmines mòbils de La Residual.
Per què un dia especial per al Joc?
Tot deriva de l’article 31 de la Convenció dels Drets dels Infants adoptada per les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, que defensa que “les nenes i els nens tenen dret al descans i a l’esbarjo, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seva edat, així com participar lliurament en la vida cultural i en les arts”. Posteriorment, es va acordar que el 28 de maig seria el Dia del Joc. I, i tal com diu l’Imma Marín, una gran juganera, “cada any celebrem aquest dia per recordar-ho i per posar mitjans per garantir que tots els infants tenen accés a espais i estones de joc de qualitat”.
I, és per això, que el manifest també fa un toc d’atenció, perquè no hem de perdre de vista que “en tots els països del món hi ha infants que viuen en condicions excepcionalment difícils que els impedeixen gaudir d’aquest dret, i que en moltes nacions la majoria de menors es veuen obligats a assumir feines i responsabilitats que no els corresponent a ells, sinó als adults. Però, també passa que en els països on se suposa que hi ha desenvolupament, benestar i els drets garantits, hi ha nens i nenes que tenen limitat el dret al joc, perquè els adults consideren que han de fer altres activitats més “útils” i no entenen el joc com un bé preuat, sinó com una pèrdua de temps.
Entre moltes altres coses, el manifest diu que “el joc és una valuosa eina per generar una societat millor, fomentant la comunicació entre les persones, aprofundint en les relacions dels individus de la comunitat i reconciliant postures antagòniques”. I, també, que “potencia la creativitat i el talent, estimulant la possibilitat de veure les coses de diferents maneres, afavorint ments obertes, alimentant la capacitat de transformar els conceptes i imaginar noves perceptives”. Tot plegat molt recomanable per practicar la tolerància i l’acceptació de la diversitat. El joc té un llenguatge universal. Tots els éssers humans saben jugar i tothom hauria de ser capaç jugar amb qualsevol altre ésser humà.
El manifest acaba recordant que jugar no ha de ser només per als infants i per a quan som petits “jugar és un dret i una necessitat al llarg de tota la vida”.