Atenció ciutadana

Atenció presencial sense necessitat de cita prèvia:
De dilluns a dijous de 08:30h a 14:00h i divendres de 08:30h a 13:30h
Telèfon de contacte: 934620020
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

“S’ha de denunciar, cal trucar al 016. Volem unes relacions humanes NO violentes.” Clar i contundent ha estat el manifest dels tres col•lectius de dones de la Mina que un cop més, el dia 25 de novembre, van commemorar el dia internacional contra la violència de gènere.  L’Associació de dones Adrianes, el col•lectiu Alfa Costura i el grup de Dones Iris, van fer la lectura pública d’un manifest que tot i que reconeix que la nostra societat ha donat passes cap a la igualtat entre homes i dones, encara queda molt camí per fer i cal mantenir la lluita i l’exigència per fer realitat el somni de la plena igualtat entre sexes. .

 

Les associacions de dones van reclamar respecte, recolzament als seus projecte, el dret a sentir-se lliures i iguals amb les seves parelles, a que se les valori com a persones, ha poder expressar els seus propis criteris, opinions i sentiments, i en definitiva que se les accepti i estimi tal com són. I, van formular el desig de que arribi el dia en que no sigui necessari dedicar un dia a reflexionar i lluitar contra la violència de gènere, perquè tots plegats ens trobem en un nou escenari en que el masclisme, sigui un problema del passat ja resolt. Alhora que van reivindicar seguir mantenint la guàrdia, perquè ara per ara, aquest nou escenari és encara un somni.

Un drama social que no s’atura
La realitat, però, és que existeixen greus situacions de menyspreu i marginació per a moltes dones arreu del món, que veuen negats els seus drets d’igualtat, dignitat i autoestima pel simple fet de ser dones. És per això que el manifest de les dones del barri de la Mina, a part de fer palès el seu dolor i indignació pel patiment injust, causat per aquells que consideren la dona una possessió al seu servei a la qual poden maltractar i “fins i tot matar-la si se’ls passa pel cap”, va enumerar les diverses situacions de violència. Violència en el sentit ampli de la paraula, és, van assenyalar, “els cops, les bufetades i les patades”; que “et tractin de tonta i que et diguin que no vals per a res”, que “controlin les teves idees i et vulguin imposar les seves”,  que “et diguin amb qui pots parlar i amb qui no”, que “t’humiliïn davant dels altres, es burlin de tu o despreciïn el que fas”, que “t’imposin contactes físics o sexuals que no són desitjats”• En un exercici clar de reconeixement dels signes que donen les primeres alertes, i als que cal estar amatent. A l’hora que es va exigir que les dones no siguin les més mal parades per les conseqüències d’aquesta crisi, que l’educació a l’escola no toleri comportaments sexistes ni masclistes, la responsabilitat dels pares i mares per educar els fills i filles per assumir responsabilitats d’acord a la seves edats i no segons el sexe, el suport de les administracions a la lluita per la igualtat i que els col•lectius socials responsables de crear opinió pública no abandonin la lluita per la no violència en l’àmbit de les relacions home-dona.

Els tres grups de dones, juntament amb els serveis socials del barri, van sortir al carrer per fer parar un moment als vianants i reflexionar plegats sobre aquest drama social. Van sortir al carrer per recollir entre tots i totes frases positives que desprès van unir en una cadena humana que es va fer davant la porxada de l’Espai Cultural Font de la Mina.

Consorci del barri de la Mina