El conflicte és inherent a l’ésser humà, conseqüentment, el problema no és el conflicte, el problema és no abordar-lo deixant el conflicte latent, que aquest derivi en violència i que aquesta trenqui la pau en la convivència humana.
Sobre “Conflictes i violències, caminant cap a la Pau quotidiana” va versar el taller que l’organització FundiPau va impartir als equips tècnics que treballen en l’àmbit socioeducatiu a la Mina. En aquest fòrum d’intercanvi i debat es van poder clarificar conceptes i contrastar-los amb el dia a dia i les possibles situacions de conflicte. Les creences, el sentiment de pertinença, la idiosincràsia, la identitat de cadascú generen de manera natural diferència d’opinions i conflictes d’interessos que cal saber resoldre al marge d’escenaris de violència. Cal ser conscients, ens diu FundPau, de la resistència generalitzada al canvi i la necessitat de tenir raó, i, alhora, treballar l’empatia, la voluntat de resoldre, la negociació, el reconeixement i la mediació per rebaixar la tensió. Es tracta de prevenir la violència en el conflicte anant a la seva arrel per avançar-ne les solucions. Valors com la pluralitat, la cooperació, la diversitat, la solidaritat han d’estar presents, juntament amb la capacitat d’aprenentatge i de transformació, per afrontar el conflicte de manera constructiva i no violenta. I això, segons FundiPau, és un procés i no pas una inèrcia puntual, tant pel que fa la gestió com a la resolució.
Violències i Paus
S’estableixen tres tipus de violències: Estructural, Cultural i Directa. La directa és la visible, la que ens explota a la cara, per sota, però, hi ha les altres dues. La violència estructural té a veure amb les estructures socials (economia, política, legislació...) que provoquen desequilibris i violacions dels drets i llibertats fonamentals, que impedeixen el desenvolupament i la vida digna de les persones. La violència cultural és la que menysprea, estigmatitza, discrimina i margina persones i grups humans, especialment, aquells que un grup social, generalment majoritari, considera que no són “dels seus”. El conflicte destructiu és el que es pretén resoldre amb violència, el conflicte constructiu és el que ho fa mitjançant la pau. I aquesta pau pot ser una pau negativa, quan -encara que no hi ha violència- tampoc no es resol el conflicte i aquest queda latent; o una pau positiva, quan aquesta es capaç de crear un nou escenari i transformar la realitat existent. La pau positiva és igual a justícia social.
No es tractava de trobar fórmules màgiques de resolució, però sí d’acostar aquests plantejaments a la Mina. El treball per grups va recollir la realitat d'un barri estigmatitzat, assenyalat sovint per alguns mitjans de comunicació, al qual les estadístiques de salut, atur, absentisme i fracàs escolar, esperança de vida, assistencialisme i condicions de l’habitatge, situen en la vulnerabilitat social. Associat a l’aïllament, al mercat i consum d’estupefaents, juntament, amb la brutícia i la percepció de perill als carrers. Es tractava de fer l’exercici d’identificar possibles focus de conflicte i apuntar-hi solucions de prevenció, com la promoció d’hàbits saludables i la cura de la salut mental, l’accés al treball i a l’habitatge digne, visibilitzar el potencial de la comunitat del barri i rebatre l’estigmatització.
El taller sobre conflicte i pau és una iniciativa del pebMINA, xarxa comunitària que agrupa les entitats i serveis socioeducatius, i el punt de partida del treball d’aprenentatge i sensibilització que ha engegat aquest curs per aprofundir en la cultural de la pau.