El barri de la Mina va ser anomenat en ocasions durant la Jornada sobre vulnerabilitat urbana i millora de barris, organitzada per l’Institut Metròpoli i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). S’hi presentaven les millores de mesura introduïdes a l’Índex de vulnerabilitat urbana (IVU), instrument per la implantació de les polítiques públiques, i alguns resultats (2015-2020).
Hom considera que amb la Llei de barris (2001) els barris han guanyat centralitat. I que la “mesura” barri és la que millor permet a l’administració pública donar respostes adequades a les necessitats de la ciutadania. En relació a la població, els barris es consideren espais rellevants, on es gesta la solidaritat i el sentit col·lectiu de la comunitat. Pel que fa a la intervenció de les polítiques públiques s’hi situen els espais i els serveis de proximitat en concordança amb la població que hi viu.
L’índex treballa amb una combinació de factors que són canviants i que operen a diferents escales, on alguns són intrínsecs al propi barri i d’altres el depassen més enllà dels seus límits. Hi ha multitud de factors a considerar: segregació (residencial, socioeconòmica i ètnica), estructura social, desigualtat social i pobresa, inseguretat i conflictes de convivència, estigmatització social i territorial, feblesa del teixit comunitari, desafecció política, planificació urbanística, estat del benestar, mercat de treball, moviments migratoris, deficiències (habitatge, equipaments i espai públic), efectes de barri en salut, educació i ocupació.
Evolució de l’IVU
De la primera versió de l’índex (2016) a l’actual (2022) hi ha un canvi cabdal. En lloc d’obtenir la informació de les seccions censals, com en la primera versió, ara s’obté íntegrament dels registres administratius (civil, padró, mercantil, propietat, cadastre, cens, escolarització...), s’introdueix el concepte “d’unitat barrial” i es parla de vulnerabilitat relativa (posició de cada barri respecte els altres) i de vulnerabilitat absoluta (evolució dels indicadors). Les dades que avui es poden oferir són les del període 2015-2020, perquè alguns d’aquestes registres no s’actualitzen anualment. Per mesurar la vulnerabilitat social es recullen dades sobre: gent gran que viu sola, nombre de persones que viuen en un mateix habitatge, nombre de rendes baixes, concentració de població estrangera d’origen vulnerable, qualitat de la construcció dels habitatges, densitat de població, distància entre preu del lloguer i població sense rendes altes, població jove sense estudis postobligatoris...
Estem parlant de la confluència en un territori de processos d’exclusió social i residencial que són estructurals i que generen desigualtat. Que limiten l’accés de qui hi viu als mecanismes que l’evitarien i li dificulten la mobilitat social. Segons l’informe elaborat a partir de l’IVU “ la concentració d’aquests factors de risc propicia la retroalimentació i genera processos circulars complexos que perpetuen els riscos d’exclusió sobre la població i els barris”. Es parla, doncs, de “l’efecte barri”, pels condicionants de viure en un determinat barri, que s’afegeix a les limitades possibilitats de canviar de posició respecte la resta de barris. L’índex és una font d’informació clau per a poder analitzar, fer diagnosi i dissenyar intervencions públiques de resolució. Una dada important que aporta és que una de les característiques de la vulnerabilitat urbana a l’àrea metropolitana de Barcelona és la seva concentració i persistència. I que com més va, més creix, tal com es detecta en el període estudiat (2015-2020).
Vulnerabilitat concentrada a l’eix Besòs
Pel que fa als resultats, l’eix Besòs concentra els índex de vulnerabilitat més alts. Concretament el 77,8%, i Santa Coloma de Gramenet amb un 54,5% presenta una vulnerabilitat extrema. En aquest eix també hi ha Badalona, Moncada i Reixac, Sant Adrià de Besòs, Ripollet i Badia, i en conjunt mostra una lleu tendència a la baixa. L’IVU de Sant Adrià de Besòs va passar del 16,7% en el període (2015-2019) al 33,3% l’any 2020. La Ribera de Montcada i Reixac, la Mina de Sant Adrià de Besòs i Sant Cosme del Prat del Llobregat són els barris més vulnerables en tot el període. La Mina que va estar en segon lloc després de la Ribera entre 2015 i 2019, el 2020 va passar al primer. Pel que fa al factor que relaciona població amb rendes baixes i població estrangera d’origen vulnerable al barri, l’informe considera la Mina un cas particular perquè té nivells de població estrangera, no gaire alts, semblants a Vallbona o Baró de Viver, però és on més població viu en situació de pobresa, gairebé la meitat, similar al barri de la Ribera que té la xifra més alta de població estrangera vulnerable. I pel que fa al parc residencial assenyala que un dels indicis clars de la intervenció del Pla de transformació, és la incorporació de nou habitatge que “posiciona alguns indrets del barri en un estatus molt superior” al que el caracteritzava.
El mateix informe fa notar que ara caldria una actualització del càlcul i anàlisi de l’IVU, perquè les dades disponibles actualment, no permeten avaluar l’impacte de la crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19.