Atenció ciutadana

Atenció presencial sense necessitat de cita prèvia:
De dilluns a dijous de 08:30h a 14:00h i divendres de 08:30h a 13:30h
Telèfon de contacte: 934620020
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

Ara hi ha al calendari tres dates oficials referides al Poble Gitano, el 8 d’abril -Dia Internacional del Poble Gitano-, el 30 de juliol -Dia de la Lluita Contra l’Antigitanisme i el 26 de novembre -Dia de la Commemoració de l’Arribada del Poble Gitano a Catalunya.

 

 

En tots tres casos es tracta d’homenatjar i mostrar reconeixement per la història i la cultura del Poble Gitano, i, alhora, suposa un avenç en la lluita contra les desigualtats socials que pateix, per tal de millorar les seves condicions de vida i equiparar-les a la resta de la societat.

A finals de l’any passat Govern de Catalunya va engegar els treballs per incorporar una llei específica per combatre les situacions de discriminació de les quals encara són víctimes les persones de la comunitat gitana. L’antigitanisme no és només expressió de racisme i odi, sinó que també fomenta l’exclusió social. L’objectiu és que un cop incorporada aquesta llei al marc legal català es converteixi en una eina útil per intervenir en la seva erradicació. Al mateix temps que es va aprovar aquesta iniciativa legislativa -reivindicada per la societat civil gitana des de fa anys-, el Govern va declarar el dia 30 de juliol, Dia de la Lluita contra l’Antigitanisme, en homenatge i record de les 12.000 persones gitanes, homes i dones, que van ser empresonades durant la “Gran Batuda Antigitana” del 30 de juliol de 1749 per ordre del Marqués de la Ensenada, sota el mandat del rei Ferran VI. La declaració institucional d’aquesta efemèride dona compliment als cinc requeriments que la societat civil gitana havia presentat per al 2019, a través del moviment associatiu gitano i de l’intergrup parlamentari del Parlament de Catalunya. Les altres són la, ja mencionada, llei contra l’antigitanisme, en procés d’elaboració; la iniciativa legislativa per a la creació de l’Institut Català del Poble Gitano; la inclusió de la història i la cultura del Poble Gitano al currículum de Primària, juntament, amb la creació de les corresponents unitats didàctiques; i la declaració del dia 26 de novembre per commemorar l’Arribada del Poble Gitano a Catalunya. El dia 26 de novembre de l’any 1415, Alfons V, en aquell moment duc de Girona i, més tard, rei d’Aragó, va signar a Perpinyà un salconduit en català per a Tomàs de Saba, fill d’Anthony de Saba de l’Índia, que anava de pelegrinatge a Santiago de Compostela. Aquell salconduit representa una de les primeres proves documental sobre la presència de persones gitanes a l’Europa occidental. Amb aquesta commemoració es reconeix la cultura gitana com a part de la cultura catalana i la contribució que fa a la història del país, i es promou la difusió dels seus valors buscant la convivència de la interculturalitat en pla d’igualtat.

 

 

 

Catalunya capdavantera de la inclusió del poble gitano a lagenda política

Des de la seva arribada -fa més de 600 anys- i, sent la minoria més gran d’Europa, el poble gitano ha patit una història marcada per la persecució, l’esclavitud, el genocidi, el racisme i la desigualtat social. Catalunya ha estat capdavantera de la inclusió del poble gitano a l’agenda política. L’any 2001 el Parlament va fer públiques dues resolucions que reconeixien la identitat del poble gitano i el valor de la seva cultura, que han permès posar en marxa quatre plans integrals (2005-2008), (2009-2013), (2014-2016) i (2017-2020). El Pla integral del poble gitano impulsat des de la conselleria d’Afers Socials, té per objectiu combatre totes les formes de discriminació i desigualtat, i recull més de 120 mesures i 200 accions per seguir millorant les seves condiciones de vida i equiparar-los en drets amb la resta de la ciutadania. Via el Pla Integral es despleguen estratègies per implementar actuacions d’èxit en els àmbit de l’educació, treball, habitatge, salut, cultura, dona, joventut, participació social, justícia, mitjans de comunicació i ens locals.

La creació del nou Institut Català del Poble Gitano és una iniciativa pionera a Europa. Es tracta d’un organisme autònom de referència per a les polítiques transversal, la difusió, la promoció i la recerca, que elaborarà i proposarà les directrius sobre polítiques adreçades al poble gitano. Tindrà com objectius lluitar contra l’antigitanisme, millorar l’ocupabilitat i la inserció laboral, treballar per aconseguir l’èxit educatiu dels seus infants i joves, contribuir a la promoció de la dona gitana i la seva participació en espais de decisió. El nou organisme ha de garantir l’aplicació de polítiques públiques a favor del poble gitano, comptant amb la col·laboració de tots els departaments de la Generalitat. Entre les seves funcions hi haurà la de recopilar informació i documentació sobre la situació de la comunitat gitana a Catalunya.

 

 

Consorci del barri de la Mina