El projecte Espai Jove del Consorci, amb la participació del Casal Cívic La Mina i la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sant Adrià de Besòs, hem desenvolupat un projecte socioeducatiu inspirat en la sèrie nord-americana d’investigació criminal CSI, ambientada a les ciutats de Los Angeles, Las Vegas, Miami i Nova York. En el nostre cas, s’ha tractat d’un CSI La Mina.
Aprofitant el format d’una sèrie televisiva d’èxit, com a reclam, el projecte desenvolupat a tres mans amb intencionalitat lúdica i educativa a l’hora, pretén abordar conceptes com el valor de la individualitat de cada persona o el poder de la mirada des de la diversitat. Generar interès en els joves per matèries científiques com la física, la química o les matemàtiques, a partir de la seva aplicació pràctica en la investigació. Desenvolupar habilitats de redacció amb la preparació dels informes corresponents. Fomentar l’organització, la capacitat deductiva i la presa de decisions. D’altra banda, s’ha entrat en qüestions d’educació emocional i s’ha fet formació sobre la responsabilitat que té cadascú en l’ús de les xarxes socials, així com qüestions de gènere, com el masclisme. I, també, hem rumiat sobre com ens afecta la pressió del grup i el que pot costar dir “no” si no tenim el suport dels amics.
El taller CSI La Mina s’ha organitzat en quatre sessions conduïdes per “experts” en criminalística, balística, interrogatoris i xarxes socials, més una sessió final pràctica per investigar un “crim”, on es fan servir el coneixements apresos per trobar al culpable. Tot plegat ens dóna la possibilitat de, tot jugant, fer-nos pensar en la víctima i l’agressor, posar-nos en el lloc d’un i altri, identificar situacions de risc, adquirir capacitat de resposta davant situacions d’emergència, o reflexionar sobre el paper de l’individu en el conjunt de la societat. Perquè tal com ens deia, en Dani Martínez, criminalista de formació i actual director del Casal Cívic del barri, “en el control de cada jo és on hi ha l’èxit del control d’una comunitat”, per tal de mostrar-nos el camí vers l’absència de violència i conflicte. El futur d’una societat que pugui gaudir de benestar, seguretat i bona convivència cívica, passa per eliminar l’origen dels riscos més que no pas per la seva persecució. Amb la reducció del delicte s’aconsegueix, no només la reducció de delinqüents, sinó, també de víctimes i conflictes.
La participació dels Mossos d’Esquadra en el projecte ha estat clau i li ha donat un plus d’atractiu de cara als joves. Hi ha aportat credibilitat, rigor i contingut. Alhora que ha apropat la figura dels agents de l’ordre als nanos d’Espai Jove, des de la complicitat de participar plegats en un joc. Ells s’han fet càrrec de les qüestions sobre balística i de les explicacions sobre les precaucions que cal tenir quan es fa ús de les xarxes socials. Aprofitant l’interès que genera la disciplina policial i criminalista, hem buscat la reflexió sobre conceptes com la paciència que cal tenir per esperar uns resultats que necessitarem per continuar amb les investigacions o l’aplicació del criteri, l’anàlisi i la deductiva a l’hora de discernir sobre uns fets. Hi hem introduït algun concepte tècnic com el del “dolo”, és a dir, l’absència o no d’intencionalitat en el moment de causar danys a tercers. Hem entrat en el món de la dactiloscòpia per obtenir empremtes dactilars i “descobrir” com són i que no n’hi dues d’iguals.
A la sessió sobre interrogatoris hem practicat la capacitat d’observació, fixant-nos en la informació que podem obtenir a través del comportament de les persones i del seu llenguatge verbal i corporal. La importància de recollir bé, ordenadament i de manera entenedora per a tothom les dades, tant personals com de l’escena del crim; i aquí hi hem introduït el concepte de la “cronologia” dels fets. Hem vist la necessitat d’identificar un expedient amb un número de registre perquè no es perdi. A l’hora de cercar informació a través de testimonis i sospitosos tenim les preguntes bàsiques a les quals cal cercar resposta: Què?, Qui? Com? Quan? On?. I, ens hem fet conscients de la importància que té la nostra signatura, que igual que les empremtes és única i que no podem fer servir a la babalà, perquè ens identifica i, sobretot, ens compromet.
En definitiva, es tractava de descobrir que tot plegat ens és útil en el nostre dia a dia. L’objectiu final és acompanyar aquests joves, en la construcció de la pròpia personalitat, a definir les seves aspiracions personals, que les tinguin i que siguin capaços de posar-hi l’esforç necessari per aconseguir-les. Ens mou el convenciment de que és important que entenguin el seu paper com a individus i com a membres d’una societat. Que en la seva presa de decisions rau el que aconseguiran com adults.