El percentatge d’insercions laborals aconseguides el 2016, un 35% - 5 punts per sobre de les previsions estimades- es tradueix en 309 persones que van trobar feina. Un total de 1.246 persones es van adreçar, durant el 2016, als diversos serveis de la Xarxa d’inserció sociolaboral del Consorci, de les quals 881 van seguir un itinerari personalitzat per millorar les seves opcions laborals, ja sigui fent formació o pràctiques en empreses, i que finalment van signar un contracte de treball.
L’informe anual recull dades sobre la inserció, les pràctiques en empreses i la inserció formativa de cadascun dels sis serveis, que han conformat la xarxa el 2016, i que presenten valors d’inserció des del 51% al 16%, que varien en funció del col·lectiu a qui atenen. El col·lectiu femení amb la crisi ha trobat més feina que no pas el masculí. Això s’explica per la seva major flexibilitat i adaptabilitat als canvis, juntament amb una major constància i una menor exigència sobre el lloc de treball i les seves condicions. Per contra, abans de la crisi la dona era la gran aturada mentre l’home, trobava feina, sobretot, en el sector de la construcció. De manera que actualment, el perfil majoritari de l’usuari de la xarxa laboral és un home -que són el 55%-, d’entre 26 i 45 anys -el 60% de les persones ateses-, amb estudis primaris -el 51%- que fa menys d’un any que es troba a l’atur -el 50%-.
Itineraris d’inserció
Els resultats d’inserció al llarg del darrer quinquenni (2010-2015) demostren la validesa de la metodologia dels itineraris d’inserció personalitzats que es consensuen amb el participant i que li permeten millorar de manera progressiva i permanent la seva capacitació per ampliar el ventall de l’oferta a la que pot accedir. Aquest any passat 1.246 persones (un 10% més que el 2015) s’han adreçat als serveis de la xarxa sociolaboral del Consorci, de les quals 881 s’han vinculat seguint un procés d’inserció laboral. Les 365 persones restants, cal indicar que la majoria de consultes no han estat directament relacionades amb la recerca de feina, sinó consultes puntuals per a la resolució de tramitacions on line a causa de l’escletxa digital que afecta a una gran proporció de la població. Venen cercant assessorament sobre com tancar una cita prèvia per internet o descarregar documentació, per exemple, i busquen al referent dels serveis del Consorci amb qui tenen confiança per demanar ajuda i fer ús dels recursos disponibles.
Es pot dir que aquest 2016 s’ha recuperat la dinàmica de creixement anterior a la crisi, que venia marcada per un creixement progressiu que es va trencar l’any 2008, quan es trobava en el 37%. Era un moment en que el sector de la construcció oferia alts índex d’inserció. L’any 2012 les xifres d’inserció toquen fons amb 184 contractes laborals. Després, partir de l’any 2013 comença una lenta recuperació, amb un total de 238 insercions fins a les 309 del passat 2016. Ara bé, el mercat laboral actual ha canviat arrel de la crisi, pel que fa a les condicions de treball que són més precàries pel que fa a la durada i al sou, que repercuteix en una pèrdua de poder adquisitiu per a les famílies.
Encadenar contractes de 3 mesos
El sector serveis és el que presenta major oferta. Concretament, ha generat el 84% de les insercions que s’han produït, distribuïdes de la següent manera: neteja (25%), hostaleria i restauració (13%), comerç (11%) i manufactures i manipulats -sovint per part d’empreses d’inserció i centres especials de treball- (9%). La major contractació es correspon a períodes d’entre 3 i 6 mesos, fins a 162 i de menys de 3 mesos amb un total de 110. Aquesta és la dinàmica que està caracteritzant el mercat de treball des de fa anys, accentuada per la crisi econòmica. El més habitual és anar encadenant aquest tipus de contracte amb curts períodes en situació d’atur entre mig. Ara hi ha més gent treballant, encara que aquest treball sigui precari. Per tant aquesta població que està vinculada al mercat actiu de treball, encara que sigui d’aquesta manera, fa un ús molt més puntual dels serveis de la xarxa. Perquè a més després de tots aquests anys treballant, formant, assessorant, acompanyant i orientant població en atur, la persona ha adquirit majors recursos personals per poder fer recerca de feina activa de manera molt més autònoma i fer un canvi de feina sense haver de recórrer a la xarxa.
La Xarxa del Consorci està format per serveis específics i especialitzats segons les necessitats i característiques dels participants. La porta d’entrada a la xarxa és el SIOL (Servei d’Informació i Orientació Laboral) on es fa la primera acollida i atenció personalitzada; passant pels serveis que atenen a col·lectius específics com són: Apropa’t a la Feina, per a joves sense la titulació obligatòria ni experiència laboral mínima; Itineraris d’Inserció per a Dones, per al col·lectiu femení; Accés, que s’adreça a les persones amb afectacions de salut mental, i Situa’t, que treballa per a la inserció de les persones amb problemes de drogodependències. I el Club de Feina, servei de la xarxa que ofereix recursos i assessorament per a la recerca de feina a la població activa més autònoma, capaç de fer ús dels webs d’ofertes laborals.
La col·laboració de les empreses
El 2016 s’han fet 17 nous convenis i, aquests, ja en sumen 146 al tancament de l’any. Les empreses ofereixen feina, pràctiques i visites per als usuaris dels serveis de la xarxa. Han estat un total de 269 empreses que han generat feina per a les 309 persones inserides el 2016, al marge de si s’ha establert un conveni estable de col·laboració o no amb el Consorci. Pel que fa a les pràctiques, d’aquestes se n’han beneficiat 19 persones que han acumulat un total de 1.215 hores realitzades, majorment com a cambrers, operaris de manteniment i neteja, a través dels dos serveis de la xarxa que ofereixen pràctiques, Apropa’t a la feina i Itineraris d’inserció per a dones. Els programes de pràctiques de treball real en empreses són d’entre 60 i 90 hores, període suficient perquè aquestes puguin posar a prova el/la treballador/a. Del total d’organitzacions que han fet contractació, el 87% són empresa privada, el 8% és administració pública i el 5% són entitats del tercer sector. El Consorci compta amb un servei específic per a la prospecció d’empreses que treballa conjuntament amb els equips tècnics de cada servei per ampliar el nombre de convenis de col·laboració.