Marsella pren nota del Pla de la Mina per resoldre la conflictivitat al seu barri de la Castellane

A la ciutat francesa de Marsella, situada a la riba mediterrània, hi ha el barri de la Castellane, construït entre finals dels 60 i principis dels anys 70, com el de la Mina. En aquest cas, per allotjar refugiats procedents de la guerra d’Algèria (1954-1962) i que, posteriorment, també va acollir immigrants del Marroc, del sud del Sàhara i del Carib. És, per exemple, la ciutat natal del famós jugador de futbol, Zinedine Zidane, fill de pares algerians.

 


És un barri, arquitectònicament, tancat en si mateix, format per 1.249 habitatges i una població de 7.000 persones. Tot i ser la meitat de gran que la Mina, s’hi trobarien semblances amb la Mina anterior al Pla de transformació. L’aïllament físic, una població majoritàriament nouvinguda sense vincles amb el municipi, alts índex d’atur o rendes familiars molt baixes, i el tràfic de droga. A la Castellana, a més, s’hi afegeix el contraban d’armes, la delinqüència armada i una greu situació d’inseguretat als carrers. Davant aquest focus de conflictivitat que arrossega la segona ciutat més gran de França, després de París, l’Administració francesa posa en marxa una gran actuació de renovació urbana i transformació social, en la que hi participa el mateix equip d’arquitectes, de l’Estudi Jornet-Llop-Pastor, que va planificar el Pla de transformació de la Mina. De manera, que el Consorci va rebre el passat mes d’abril una delegació francesa formada per tècnics i càrrecs públics que treballen en el projecte de la Castellane, que va venir acompanyada pels arquitectes catalans. Volien conèixer de primera mà com es va gestar i dur a terme el Pla de la Mina.


La formula del partenariat, en la figura d’un Consorci, com és el del barri de la Mina, creat per quatre administracions que acorden delegar en aquest la funció executiva del Pla, és un dels aspectes que els va cridar més l’atenció. Van reconèixer que aquesta organització que a més treballa des del propi territori, agilitza significativament el procés de presa de decisions. Perquè garanteix l’agilitat i la flexibilitat necessàries, per adaptar les seves actuacions, fixades per un pla director, a les diverses etapes i circumstàncies amb les que es pot trobar un projecte de regeneració social i urbana que es desenvolupa al llarg de més d’una dècada. L’altra eina que es considera clau en el desenvolupament del Pla de Transformació és el Projecte de reparcel·lació. Aquest ha permès fer la redistribució d’usos del sòl dins la zona d’actuació del Pla i establir les compensacions per l’expropiació de terrenys, tant pels diversos propietaris privats com públics. Que en el cas del sòl públic, va permetre que les diverses administracions propietàries que el cedissin en la seva totalitat al Consorci.

 

 

     

 

 

Estudiants interdisciplinars d’arreu
Després de la delegació francesa, aquest mes de maig, han vingut a conèixer el Pla de Transformació el grup d’alumnes del màster de Desenvolupament urbà i territorial de la facultat d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedents en gran part de països llatinoamericans. La setmana passada es va rebre la visita de dos equips de treball d’estudiants de Treball Social de la Universitat de Barcelona. Demà mateix, ens visiten, com en anys anteriors, els estudiants de la facultat de Geografia física, humana, econòmica i regional de la Universitat de la Sorbona de París. I, a principis del proper mes de juny, també repeteix visita el grup de la University College West Flanders, de Bèlgica, format per estudiants de Treball Social. Per a tots ells, el Consorci organitza presentacions del Pla de transformació de la Mina, aprofundint en aquells aspectes que són més del seu interès i una visita guiada pel barri, per veure in situ els resultats.