Massa habitualment en la comunicació pública s’utilitzen conceptes i terminologia pròpia de les malalties mentals amb intencionalitat despectiva i/o ofensiva. Vincular malaltia mental i violència, per exemple, és el que fan el 49% de les informacions que apareixen als mitjans de comunicació espanyols, segons estudis recents.
.
Així, doncs, per tal de lluitar contra aquest dit que assenyala les persones afectades per patologies mentals com si fossin responsables del seu patiment a diferència dels que tenen malalties físiques, s’ha creat el primer Observatori sobre salut mental i mitjans de comunicació a iniciativa d’Obertament, l’aliança catalana de lluita contra l’estigma en salut mental, i la implicació del Grup de periodistes Ramon Barnils. L’objectiu és trencar estigmes i normalitzar aquestes malalties, analitzant continguts periodístics i proposant estratègies de reparació.
Un equip de periodistes de Mèdia.cat, l’observatori crític dels mitjans del Grup Barnils, ja treballa en els dos primers informes que donarà a conèixer a primers de l’any que ve amb les dades i conclusions de l’anàlisi sistemàtica i continuada de les informacions sobre salut mental publicades durant els dos darrers anys pels mitjans a Catalunya. Aquesta ha de ser una eina per definir estratègies i politiques que contribueixin a canviar l’enfocament mediàtic dels continguts, establir pautes sobre mancances i fortaleses d’aquest tractament, per acabar amb l’estigma social i millorar la percepció que el conjunt de la població té de la salut mental. I, es tracta, al mateix temps, d’implicar als periodistes perquè exerceixin la seva professió amb autocrítica i responsabilitat. Perquè reflexionin i siguin conscients de la repercussió que té sobre l’opinió pública tot allò que comuniquen, i perquè no s’excusin en la immediatesa, la pressió i el contrarellotge amb que es treballa a les redaccions.
El tractament de la informació
A l’acte de presentació de l’Observatori que es va fer a finals d’octubre, es van reivindicar els puntals bàsics de la informació periodística que ha de ser contrastada i documentada abans de ser publicada, la responsabilitat individual del professional de la comunicació, la necessitat de la transparència de les fonts i una major disponibilitat d’informació especialitzada o de testimonis autoritzats. Ara bé, l’estigmatització de la malaltia mental és estructural, el paper dels mitjans ha de ser el de contribuït a lluitar-hi en contra, estant amatents a la jerarquització de la informació, la forma en què s’explica o a l’espai que es dóna a un tema. D’aquí la importància de posar en relació els mitjans i les entitats vinculades a la salut mental per anar incorporant criteris formals a les redaccions i reforçar la difusió de notícies que ajudin a normalitzar aquest àmbit, comptant amb posicionaments públics per part de referents d’opinió i personatges reconeguts. Tal com es va plantejar a la taula rodona sobre periodisme i salut menta organitzada amb motiu de la presentació del projecte.
Obertament va aprofitar aquest esdeveniment per presentar també l’Anuari Alerta Estigma 2014, que dóna dades sobre el motius pels quals la ciutadania catalana ha enviat alertes a la bústia de l’entitat, tant per denunciar pràctiques que es consideren estigmatitzants com per reconèixer bones praxis.