El que menys va importar va ser qui va guanyar el torneig. L’objectiu era ben bé un altre: que els joves de les diferents entitats d’un i l’altre marge de Sant Adrià es coneguessin millor, a través d’una activitat esportiva i saludable que fomentés els valors del respecte, la cooperació, l’esforç i l’autoorganització del seu temps de lleure.
.
Per molt repetit que sigui, no ens cansarem d’insistir que aquesta és una molt bona via per contribuir al creixement personal i emocional dels nois i noies. El format va ser una lligueta de futbol 7, per la qual cosa en aquest cas el protagonisme se’l van endur els nois, tot i que, alguna noia també es va animar a jugar i la resta van participar-hi com a seguidores des de la graderia. La idea va ser del grup de joves d’Espai Jove, servei del Consorci, que busca justament això, promoure el protagonisme dels joves en l’organització del seu temps de lleure, perquè aquest sigui educatiu i formador. Ells van proposar als seus educadors organitzar un torneig entre els diversos grups de joves de la vila, i van posar fil a l’agulla. Unes quantes trucades, un parell de reunions, un sorteig per decidir l’ordre dels partits i presentar la sol•licitud a l’Ajuntament per poder disposar del camp de futbol de la Zona esportiva La Mina que hi ha al barri.
Tothom convocat
La convocatòria era per a joves d’entre 10 i 14 anys, dimarts dia 3 de juny a les 17.30h. Es van formar sis equips, cadascú amb els seus colors. Espai Jove (blanc), sol, en va portar tres, dos Barnabitas (blau) i un els Salesians Sant Jordi (grupo unión) (groc). Cada equip va jugar dos partits de dues parts de sis minuts cadascuna, per ajustar-se a les dues hores previstes per a la duració de la lligueta. No hi havia eliminatòria, ja que l’objectiu principal no era guanyar o perdre, sinó jugar el màxim número de partits possibles amb els equips dels altres grups de joves. I, així ho van entendre. La motivació i implicació va ser plena, amb un molt fair play, respectant als companys i als membres dels altres equips. De fet, els educadors que van fer d’àrbitres van tenir ben poca feina i gairebé no hi van intervenir. I, al darrer partit l’emoció es va fer sentir per com de centrats van estar i pels ànims de la graderia.
