El Pla de Reordenació i Millora de la Mina acabarà abans de complir-se el calendari previst

El Pla Especial de Reordenació i Millora del barri de la Mina (PERM), aprovat pel Consell de govern del Consorci de la Mina el mes de setembre de 2002, quedarà finalitzat tres anys abans de complir-se el calendari establert en el seu pla d’etapes que li donava un termini màxim d’execució que acabava l’any 2014. A partir de l’estiu d’aquest 2011 està previst fer el reallotjament de les famílies afectades per la remodelació del barri, un cop acabats els 422 habitatges nous de protecció oficial. Actuació que es considera el punt final del Pla de Reordenació i Millora, tot i no estar inclosa dins el pla d’etapes de l’execució.

.

 

 

PLÀNOLS DE L'EVOLUCIÓ DEL PLA DE TRANSFORMACIÓ DEL BARRI DE LA MINA

Com a part integrant del Pla de Transformació, el Pla de Reordenació i Millora ha seguit un Pla d’etapes que establia les prioritats i la seqüència temporal de les obres d’urbanització i edificació previstes. Tot aquest conjunt d’actuacions es van agrupar en quatre programes d’execució i obra, en funció de la seva finalitat i localització dins els límits del Pla de Transformació; i d’acord als pressupostos que el Consell de Govern del Consorci havia aprovat l’estiu del 2002 per a un període d’execució inicialment previst per a deu anys. L’àmbit de les actuacions, té dues àrees ben diferenciades. La Unitat d’actuació que compren el cos central del barri on hi havia el Centre Cívic (plaça, escola d’adults, associació de veïns, estafeta de correus, parròquia i sala Pinós-Miralles), una escola, un institut i un poliesportiu; un polígon industrial amb una cinquantena d’indústries i l’antiga masia de Can Có. Dins la Unitat d’actuació no hi havia cap edifici d’habitatges i ha estat l’àrea on s’ha produït la transformació més profunda. La resta de territori afectat pel Pla de Reordenació i Millora queda delimitat pel perímetre: ronda Sant Raimon de Penyafort, carrer Cristòfol de Moura, la via del tren, la ronda Litoral i el carrer Ramon Llull; dins el qual hi ha la Unitat d’actuació.

Actuacions simultànies i coordinades
Així, doncs, els quatre programes d’execució del Pla d’etapes establien: (1) la urbanització d’espais lliures i carrers no inclosos en la Unitat d’actuació, (2) la remodelació i construcció de l’espai central inclòs en la Unitat d’actuació, (3) la intervenció en els blocs i reordenació dels espais lliures, (i 4) la millora de l’accessibilitat i rehabilitació dels habitatges existents. Al llarg dels deu anys de desenvolupament del Pla de Transformació i fins l’actualitat, alguns d’aquests quatre programes d’actuació definits, s’han pogut escometre de forma simultània, segons ho permetien les seves característiques i ubicacions.

El primer equipament que va entrar en funcionament va ser la comissaria dels Mossos d’Esquadra, inaugurada el mes de gener de 2003, l’edificació de la qual havia suposat anteriorment l’enderroc d’una part del conjunt d’edificis de l’antic i obsolet Centre cívic. I, gairebé paral•lelament, es van iniciar les obres d’urbanització del primer tram de la Rambla de la Mina, davant la comissaria, inaugurat just un any després, el gener de 2004. Mentrestant, a l’altre extrem del barri es feien les obres de reurbanització dels carrers de Llevant i Estrelles, que, en el cas de Llevant va incloure la seva perllongació fins a connectar amb Cristòfol de Moura. I, a la Mina Vella es reurbanitzaven els carrers Astronàutica, Tramuntana i Garbí. Després d’aquesta primera fase, van seguir els carrers Mart, Venus i del Mar a la Mina Nova. Per aquesta mateixa època, l’any 2004, s’inicien la instal•lació de 30 ascensors que es completa a principis del 2010, les obres de reforma i divisió de porteries als blocs de la Mina Nova, i la rehabilitació integral de 40 antics pisos del Ministeri de Defensa que van passar a mans de l’Ajuntament per, un cop arreglats l’any 2006, ser adjudicats en règim de lloguer. Així, com la construcció de la nova escola d’infantil i primària, que va passar a dir-se Mediterrània i va entrar en funcionament el curs 2005-2006. I, a finals de 2004 es preparaven els fonaments per aixecar el nou institut de secundària que, en homenatge a la celebració del Fòrum de les Cultures de l’any 2004 a Barcelona, es diu Fòrum 2004 i que va obrir les seves portes després de les vacances de Nadal del curs 2005-2006.

Obrint-se pas entre antics equipaments
Un cop construïts els nous centres docents i fets els trasllats, la nova rambla de la Mina va anar obrint-se pas en direcció al mar, mentre s’anaven enderrocant les antigues escoles i el vell poliesportiu, que també ha estat substituït per unes modernes instal•lacions que es van començar a construir l’estiu de 2004 i van entrar en funcionament la primavera de 2007. Mentrestant, s’havia gestionat el trasllat de la cinquantena d’indústries ubicades a la zona més litoral del barri, i el seu enderroc es va iniciar la primavera del 2006. Arribats a la meitat del desenvolupament del Pla de Transformació, va ser l’hora de posar en marxa la construcció d’un equipament, que des del primer moment es va voler que fos emblemàtic del nou moment i la nova fisonomia del barri, l’Espai Cultural Font de la Mina.

El Centre social dels anys ’70, conegut després com sala Pinós-Miralles en referència al nom dels dos arquitectes que, l’any 1993, van fer-hi una gran balconada interior que va quedar recollida al catàleg d’obres protegides de l’Ajuntament, tenia prevista la seva ampliació dins el programa de dotació de nous equipaments. El projecte actual ha consistit en construir una biblioteca-centre cultural, que ha rebut el nom d’Espai Cultural Font de la Mina, en la mateixa parcel•la que ocupava l’antiga sala Pinós-Miralles. Ara bé, ampliant la superfície original en 1.700 metres quadrats més i amb el requisit fet, als equips d’arquitectes que es van presentar al concurs de propostes organitzat pel Consorci de la Mina, d’integrar l’obra d’Enric Miralles i Carme Pinós en els seus projectes. Així, doncs, el nou Espai Cultural va ser inaugurat el mes de juny de 2009 i, juntament, amb la construcció dels 422 pisos protegits destinats al reallotjament de les famílies afectades per la remodelació del barri, són les dues darreres grans actuacions del Pla Especial.

Centralitat, Diversitat i Intercanvi
Durant tot aquest temps, al llarg del qual, s’han executat les grans obres que han canviat el perfil de la Mina, com són: l’enderroc, reparcel•lació i urbanització de l’antic polígon industrial i àrea central del barri per crear una nova zona residencial amb participació de la iniciativa privada que ha construït habitatge lliure, l’habitatge protegit construït pel Consorci, nous equipaments i la rambla; paral•lelament, s’han remodelat espais lliures, urbanitzat carrers, places i zones d’aparcament, i instal•lat diversos parcs infantils.

Aquest conjunt d’intervencions del Pla Especial de Reordenació i Millora s’han estructurat a l’entorn de tres principis bàsics: centralitat, diversitat i intercanvi; per tal de donar a la Mina espais de relació, una nova fisonomia i obertura cap al seu entorn. El principi de centralitat es concreta en la construcció d’aquesta rambla pavimentada amb asfalt de colors -nou eix de connexió de mar a muntanya a través del barri- que és ara el referent per a les relacions socials i l’expressió de la vida col•lectiva, que confereix identitat al barri; planejada per afavorir la dinamització del comerç i facilitar la mobilitat interior. El de la diversitat té l’objectiu d’acabar amb la uniformitat; ja sigui l’arquitectònica, introduint noves tipologies d’habitatges i creant un espai públic diversificat, o fomentant aquest mateix principi en les activitats econòmiques i la composició de la comunitat amb la integració de nous membres. El de l’intercanvi és el principi bàsic de les relacions, fonamental per evitar l’atròfia, la descomposició i la fracturació social que pot suposar l’aïllament per a qualsevol col•lectiu humà. D’aquí la importància de la connectivitat del barri amb el seu entorn, que s’ha fet eliminant barreres, enllaçant les principals vies amb la xarxa de comunicacions interurbana i del transport públic. I, en aquest intercanvi hi juga un paper destacat l’arribada, el mes de juny de 2008, de la línia T6 del Trambesòs que circula per la rambla i té una parada al bell mig de la Mina. La T6 fa d’enllaç amb les altres dues línies, la T4 i la T5, que des de Badalona i Sant Adrià van al centre de Barcelona.

Reconeixement de la bona pràctica
En aquests objectius d’intercanvi, connexió i diversitat, també hi tindrà un paper important el nou Campus del Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya, que ja s’està construint a tocar mateix de la nova zona residencial. La comunitat universitària que s’hi instal•li d’aquí pocs anys, ja coneixerà el barri de la Mina resultant del Pla de Transformació, molt diferent dels vells estereotips que van marcar la seva història. Juntament, a les intervencions del Pla Especial de Reforma, el Pla de Transformació integra diversos projectes socials específics i redissenyats en el temps a la realitat de la Mina que, al llarg del decenni 2000-2010, han comptat amb 27,6 milions d’euros d’inversió. L’execució del Pla de Transformació i els seus resultats compten amb el reconeixement i l’aval de diversos premis d’àmbit nacional i internacional, com: el Premi Nacional d’urbanisme del Ministeri de l’Habitatge (2008), les qualificacions de “Bo” (2006) i “Millor” (2010) del Concurs Internacional de Bones Pràctiques de Nacions Unides, i “d’Excel•lent” per part del Comitè de Seguiment del Programa URBAN II Espanya (2008). Ha estat triat com exemple de bones pràctiques per l’Institut Oxford per al Desenvolupament Sostenible (2009) per formar part d’un estudi impulsat per la Universitat d’Oxford Brookes sobre actuacions de renovació urbana i finançat pel Banc Europeu d’Inversions. Ha format part de diversos programes europeus de regeneració urbana i transformació social. I, va ser considerat cas de bones pràctiques pel Programa Operatiu Objectiu 3 de Catalunya, l’any 2006. Aquest en va valorar molt positivament els Itineraris Integrats d’Inservió laboral per la gran acceptació entre joves i dones, el fet que col•lectius amb grans dificultats d’inserció sociolaboral s’interessessin per les oportunitats del projecte, i per l’alt nivell d’execució financera i nivells d’eficàcia física i eficiència.

Per la seva banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va considerar, l’any 2009, que “al barri de la Mina, s’estan duent a terme projectes i actuacions per part de les administracions públiques consorciades amb la presència activa dels veïns, abocant una gran quantitat de recursos econòmics, humans i tècnics que, sens dubte, representa la intervenció més important feta a Catalunya en aquesta matèria, proporcionada i especialitzada tenint en compte les característiques i necessitats singulars del barri.”

Consorci del barri de la Mina