Sant Adrià de Besòs sol·licita oficialment que la història del Poble Gitano entri a les escoles

L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ha aprovat amb el vot del tots els seus grups polítics la moció presentada per Sant Adrià en Comú (SAeC) per fer que la història del Poble Gitano sigui inclosa en el currículum escolar. Ja que es considera que l’educació és un àmbit fonamental per promoure la convivència i el respecte a la diversitat.

 

 

 


SAeC va elevar al ple la petició de quatre entitats gitanes que treballen pel reconeixement i respecte a la seva comunitat dins la societat catalana. Veus Gitanes, Associació Gitana de Joventut, Igualtat i Progrés, Centre Cultural Gitano i Proamina van fer la petició, recollida per SAeC i que un cop aprovada per unanimitat es farà arribar al Govern de la Generalitat i més específicament, al seu Departament d’Ensenyament. En la moció municipal s’acorda que des de l’Executiu es comenci a treballar per fer realitat la revisió dels currículums escolars de manera que incorpori dins l’assignatura d’història de Catalunya la del poble gitano. L’acord preveu la creació d’una comissió de treball que faci la recerca documental i del material necessari per dissenyar els continguts. I, s’estableix la seva col·laboració amb les entitats i institucions representatives del poble gitano per elaborar el material curricular, que haurà de comptar amb el consens a l’hora d’aprovar la proposta final.


El primer gitano “conegut” va arribar el s.XV a Catalunya
Sant Adrià és el primer municipi en demanar oficialment que la història del poble gitano entri a les escoles a través de les classes d’història, tot recordant, en l’acord pres, que el primer document que testimonia l’arribada de persones gitanes a terres catalanes data del 26 de novembre de 1415 (s. XV). Quan Alfons V, aleshores Duc de Girona i posteriorment rei d’Aragó, va signar a Perpinyà una carta de recomanació a “Tomàs, fill del duc Bartomeu de Sabba, de l’Índia Major d’Etiòpia” que l’autoritzava a viatjar i visitar la tomba de l’apòstol Sant Jaume a Compostel·la, així com altres santuaris. L’any passat, amb motiu dels 600 anys d’aquest episodi històric, el Govern de la Generalitat i representants del poble gitano van organitzar un conjunt d’accions sota el programa commemoratiu “600 anys del Poble Gitano a Catalunya. Un poble dins un país” que feien pedagogia d’aquesta història i homenatjaven la comunitat gitana.


Catalunya és capdavantera en el reconeixement de la que és la minoria més majoritària de la nostra societat. Actualment, les seves polítiques d’atenció a la comunitat gitana es fonamenten en el III Pla Integral del Poble Gitano que arrenca el 2014. Els seus antecedents, però, venen del Programa d’Atenció a la Comunitat Gitana de l’any 1991, en vigor fins el 2003, al qual el va seguir el I Pla Integral (2005-2008) i un II Pla Integral (2009-2013). Aquests plans marquen polítiques d’actuació transversals i integrals a favor del poble gitano de Catalunya amb els objectius d’equiparar-lo socioculturalment i econòmica amb la resta de la societat de la qual forma part. Sensibilitzant la població catalana, donant-li a conèixer la cultura gitana com a part de la pròpia, partint d’una concepció de la cultura gitana diversa i transnacional. Sense oblidar integrar la perspectiva de gènere i de les dones gitanes en la planificació i avaluació d’aquests plans.

Consorci del barri de la Mina