El Pla integral del poble gitano defensa els beneficis de l’educació de 0 a 6 anys

Què en sabem dels beneficis de l’escolarització primerenca, és a dir, la que reben els infants a l’escola bressol i els primers anys de l’educació primària? Esbrinar-ne les respostes era l’objectiu de la jornada organitzada pel Pla Integral del Poble Gitano, adscrit al departament de Treball, Afers socials i Famílies de la Generalitat, que recull el conjunt de polítiques específiques adreçades a la població gitana de Catalunya, per a la seva promoció i inclusió.

 

 

 


La idea que va plantejar la investigadora en educació, Rocío García, en la seva conferència és que l’oportunitat d’accedir a l’escola durant els primers anys de la vida d’un infant, entre els 0 i els 6 anys, pot arribar a ser cabdal per al seu desenvolupament al llarg de la vida, tant pel que fa als processos d’aprenentatge, les competències socials i el benestar físic i emocional. La clau rau en que en aquests primers anys s’està configurant el que s’anomena arquitectura cerebral de la persona, és a dir, tot l’entramat de connexions neuronals. Que si estan estimulades i cuidades des de l’inici ajudaran a l’èxit escolar i personal de l’individu. L’educació primerenca és especialment rellevant en els entorns familiars desafavorits, on el grau de formació del pare i la mare sigui limitat i en conseqüència l’infant no estigui en contacte amb un llenguatge ric i diversificat. Ja que el desenvolupament del llenguatge, relacionat directament amb aquesta connexió neuronal del cervell i que es produeix en aquestes edats, serà clau en la seva capacitació per a l’aprenentatge.

 

   

 


D’aquí que la doctora García presentés els resultats d’alguns estudis fets des del camp de les neurociències, al llarg dels darrers quaranta anys i a molts diversos llocs, també amb comunitats vulnerables i desafavorides. Les neurociències miren d’entendre el funcionament del sistema nerviós en tots els nivells d’anàlisi, des de la biologia de la neurona a la formació de les xarxes i circuïts neuronals, passant per el funcionament global del cervell que és la base de les funcions cognitives i del comportament. Així, es conclou que és a través dels estímuls exteriors que el nadó, ja des del seu primer dia de vida, inicia l’estructuració del seu cervell que després serà qui en gran part regirà un munt de funcions importants al llarg de la seva vida. Hom considera que únicament un 25% de les nostres característiques com a individu tenen origen en la genètica, la resta es configura a través de la relació amb l’entorn al que estem exposats i això es produeix, especialment, durant els primers anys. Explica la doctora García que als dos anys “les connexions neuronals estan a tope i fins als sis anys es troben en la seva màxima activitat”. I, afegeix que “en canvi, als 14 anys aquesta activitat es torna més especifica i selectiva. I, que encara que la persona és capaç d’aprendre al llarg de tota la vida, no és comparable a la capacitat dels primers anys.” García va plantejar la necessitat de que els primers anys es pugui estar exposat a una diversitat d’estímuls i interaccions de qualitat que ajudin a aprofitar millor aquesta etapa que serà determinant en els processos d’aprenentatge i l’èxit escolar.
L’altra premissa necessària és que l’educació infantil sigui de qualitat i d’accés universal per a tothom, de manera que cap infant es quedi sense l’oportunitat de beneficiar-se i aprofitar tot el que aquesta li pot oferir. Mestres i famílies han de vetllat per la qualitat desitjada i participar del procés d’aprenentatge dels infants. El psicòleg, Jerome Bruner, defensa que a qualsevol nen o nena, de qualsevol edat se li pot ensenyar qualsevol matèria si se sap fer utilitzant el llenguatge i les eines que corresponen a cada edat. A més, de l’aprenentatge cognitiu, l’escola juga un paper important en l’aprenentatge de la socialització i del creixement en comunitat, on cal iniciar l’establiment d’unes relacions basades en la solidaritat i els respecte als altres, en espais de tolerància cero a la violència per construir societats tolerants i respectuoses amb la diferència i la diversitat.

 

        

 


Els referents clau són els referents propis
En l’espai reservat a la taula d’experiències, va ser molt valuosa l’exposició que van fer pares i mares joves de la transformació que ha representat en les seves vides l’educació i els estudis. La situació econòmica familiar va forçar a que molts d’ells deixessin els estudis abans de completar el període obligatori per contribuir a tirar endavant la família. Tots ells, però, un cop casats i després de l’arribada de la mainada s’han decidit a completar els seus estudis i ampliar les seves mires professionals. D’una banda, ells han tingut l’exemple d’altres joves de la comunitat gitana, alguns professors seus ara, que han apostat pels estudis i que, salvant totes les dificultats que s’han trobat, han tirat endavant formacions professionals i carreres universitàries que els han donat majors oportunitats tant laborals com personals. Això els ha animat a ells a fer l’esforç extra que suposen els estudis quan ja es tenen càrregues familiar. D’altra banda, ells mateixos són referents per als seus propis fills i filles, que dins de casa tenen l’exemple dels seus pares i mares a qui veuen, marxar per anar a classe, estudiar i fer deures, igual que ells. Tots coincideixen en que aquesta situació ha repercutit positivament en el si de la família. D’una banda, com a pares, desitgen que els seus nanos estudiïn quan és el temps d’estudiar per no haver de passar per la situació que s’han trobat ells. I, per altra, valoren l’ensenyament i l’escola perquè han entès que són determinants per al futur de la persona.

Consorci del barri de la Mina