Barri La Mina

La Mina és un barri que busca millors connexions amb el teixit urbà i social de Sant Adrià de Besòs (el municipi on s’enclava) i també de Barcelona.

Conflictes culturals, fruit de posar en contacte directe persones de procedències molt diferents i en un entorn poc propici per al desenvolupament de relacions i aproximació entre grups socials.
El deteriorament de l’entorn ambiental, producte de la proximitat d’instal·lacions amb un elevat impacte mediambiental (depuradora, incineradora i central tèrmica).
La insuficiència dels recursos destinats durant molts anys a millorar les condicions de vida de la comunitat i a pal·liar els efectes i procurar la solució a les problemàtiques socials, laborals i econòmiques del barri.
La poca qualificació professional i la falta d’ocupació laboral d’una part de la població, que pot acumular també altres problemàtiques socials (exclusió social, drogodependències, situacions penals).
Una baixa implicació dels residents amb el seu entorn comunitari més immediat.
El deteriorament de l’entorn urbanístic, a vegades producte de conductes incíviques.

Segons el cens de 1991 viuen en el barri 10.696 persones, una xifra poc representativa de la població resident real ja que un sector important de la població no està empadronat o comptabilitzat estadísticament. Es calcula que la població total està entre 11.000 i 13.000 habitants. La densitat actual del barri supera àmpliament els 500 habitants/hectàrea, molt per sobre de la mitjana de Sant Adrià (319) o de Barcelona (221).

Segons dades de 1996, una quarta part de la població de la Mina procedeix d’Andalusia, i només el 5% ha nascut a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Una estimació aproximada del nombre de persones residents en el barri que pertanyen a l’ètnia gitana les situa al voltant del 30% de la població total.

La piràmide poblacional dels residents (registrats) a la Mina mostra una població molt jove, amb més de la meitat dels residents amb una edat inferior als 45 anys. Un 31% de la població resident (registrada) té una edat inferior als 19 anys i aproximadament un 24% és menor de 16 anys. Aquesta característica demogràfica és radicalment diferent en comparació amb les estructures poblacionals “clàssiques” de piràmide invertida comunes a la resta de l’àrea metropolitana.

Des de mitjan dels anys novanta el barri pateix un declivi en el nombre de famílies residents, la qual cosa respon d'una banda a situacions de desequilibri familiar i d'una altra banda a l’abandonament del barri per part de famílies amb prou poder adquisitiu com per buscar fora del barri el seu lloc de residència.

Aquest flux s’ha vist compensat en part per l’arribada d’immigrants procedents de països de l’Est d’Europa, del Magrib i subsaharians, que suposen el 5% de la població total del barri.

El nivell d’instrucció de la població de la Mina presenta alguns dèficits, motivats per les mancances formatives històriques dels col·lectius socials ubicats al barri. Aproximadament un 18% dels residents al barri no sap llegir ni escriure mentre que a Catalunya aquesta proporció és d’un 2%.

Aquest nivell d’instrucció baix es correlaciona amb un elevat índex de fracàs escolar i d’absentisme, que en el curs 1998-99 va ascendir a un 40% entre els alumnes de secundària i entre el 10% i el 15% per a l’ensenyament primari, xifres sensiblement superiors a les registrades a Sant Adrià de Besòs (aproximadament un 1% en ambdós casos).

La situació del mercat de treball al barri de la Mina es caracteritza per la precarietat laboral i una elevada desocupació. També cal destacar desigualtats importants entre homes i dones en la desocupació.

La població potencialment activa (més gran de 16 anys) se situa a prop del 74% del total, encara que només un 42% treballa. La taxa d’ocupació all barri de la Mina és del 29,1%, inferior al 37,2% de Sant Adrià de Besòs, o el 42,3% per a Catalunya. Això s’explica, entre altres raons, per un grau alt d’incapacitacions degudes a malalties (associades, per exemple, a la drogaaddicció), així com per certes situacions de “dependència” en determinats col·lectius respecte dels programes socials desenvolupats per les diferents administracions.

Cal destacar la diferència important entre homes i dones al barri de la Mina, on la taxa d’ocupació masculina és més del doble que la femenina. La precarietat de l’ocupació a la Mina és molt superior a la resta del municipi i fins i tot de Catalunya: un 37% dels empleats residents a la Mina té contractes eventuals, davant d'un 28% a Sant Adrià de Besòs o un 22% a la resta de Catalunya.

Per la seva part, la taxa d’atur al barri de la Mina és del 12%, davant d'un 8,5% en el conjunt del municipi o del 6,3% per a Catalunya (dades de 1999).

La renda familiar bruta disponible per càpita a la Mina és de 3.626,77 EUR (603.443 pessetes), davant els 6.172,50 EUR (1.027.017 pessetes) de Sant Adrià de Besòs o la mitjana de 9.406,44 EUR (1.565.100 pessetes) per a Catalunya.

El teixit empresarial del barri de la Mina és feble. La taxa d’empreses per mil habitants se situa al voltant de les 11 (incloent les activitats de comerç minorista), davant una taxa de 73 empreses per mil habitants per al conjunt de Sant Adrià de Besòs. A més, les activitats existents es caracteritzen per una baixa competitivitat, amb una organització del treball poc modernitzada i una baixa productivitat.

Per altra banda, del total de subsidis per desocupació de Sant Adrià, només el 26,1% correspon a persones que resideixen al barri de la Mina, malgrat que representi més d’un 40% del total de desocupats del municipi.

Un altre fet que cal destacar és que el 80,5% dels sol·licitants d’ajuts del programa de la Renda mínima d’inserció (PIRMI) són dones. Això il·lustra (ateses les condicions necessàries per a la recepció d’ajuts) tant les especials dificultats a què s’enfronten les dones per accedir al mercat de treball, com els nombrosos casos de famílies monoparentals on la dona té menors i altres persones al seu càrrec.

El barri de la Mina compta amb poques connexions a través del transport públic amb el seu entorn més immediat (la resta de Sant Adrià de Besòs i Barcelona), fet que ha suposat dificultats afegides per als desplaçaments dels seus residents, així com la generació d’una percepció d’aïllament.